La síndrome de Stendhal

Crònica cultural barcelonina i altres reflexions

El violí captivador de Hilary Hahn

El cap de setmana proppassat ens ha visitat una violinista d’excepció: l’americana Hilary Hahn, que malgrat la seva joventut, ja té una carrera consolidada molt brillant. Acompanyada per l’OBC dirigida per Kazushi Ono, qui en serà el titular a partir de la temporada vinent, Hahn va oferir un recital de sensibilitat, delicadesa, elegància i emoció a flor de pell.

El concert va començar amb Sogni ed epifanie, una peça d’estrena de Benet Casablancas, encàrrec exprés del compositor resident a l’Auditori. No sóc gaire entusiasta de la música rabiosament actual, però he de reconèixer que la peça de Casablancas va tenir força moments interessants. El que passa tot sovint amb la música que es compon als nostres dies és que ens la imaginem posada com a banda sonora d’una pel·lícula —si més no això és el que em passa a mi, personalment—, i quan la música s’interpreta inclosa en un concert en un auditori, queda un pèl estranya, com fora del seu lloc natural.

El plat fort de la vetllada va venir a continuació. Hilary Hahn va interpretar el concert per a violí de Brahms amb una elegància i una delicadesa extraordinàries. És un concert molt arravatat que es pot tocar de manera més o menys estripada, i Hahn en va fer una interpretació absolutament delicada i apol·línia, sense rascar les cordes en cap moment, amb un so clar i diàfan i unes dobles cordes executades amb una netedat immaculada. El so que Hahn treu del violí és intens i incisiu, a la corda, i l’orquestra en cap moment no la va eclipsar. A més a més, posseeix una tècnica perfecta que li permet fer qualsevol mostra de virtuosisme sense que ho sembli.

A la segona part del concert és on l’orquestra es va lluir més. Kazushi Ono va dirigir la segona simfonia de Rakhmàninov amb precisió i va saber treure el millor de l’orquestra. La corda va brillar i el vent, tot i no ser perfecte, no va fer cap errada grossa. Es tracta d’una simfonia amb un aire fred i desangelat que Ono va saber transmetre molt bé. Va ser una interpretació molt reeixida d’una obra preciosa que jo desconeixia. Confio que Kazushi Ono porti l’OBC a un nivell d’excel·lència raonable després d’uns anys de navegar a la deriva.

Programa del concert: CasablancasSogni et epifanie. Un bagliore tra notti (Rafael Argullol); Brahms, Concert per a violí i orquestra en re major, op. 77; Rakhmàninov, Simfonia núm. 2 en mi menor, op. 27
Intèrprets: Hilary Hahn, violí; Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya
Director: Kazushi Ono
Espai: l’Auditori (Sala Pau Casals)
Dates: 30 i 31 de gener, 1 de febrer

Valoració: 4/5

Publicat dins de Música | Deixa un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.