El llarg dinar de Nadal
El llarg dinar de Nadal és, sens dubte, una de les millors propostes teatrals que ens ha fet mai el Círcol Maldà. Per a aquesta ocasió s’ha canviat la disposició de la sala i s’ha dividit l’espai entre escenari i cadires per al públic en longitud, per la part més llarga de la sala, en comptes de com era abans, amb l’escenari a la part del davant i les cadires a la del darrere. D’aquesta manera trobo que es guanya espai per a tothom, encara que la distància entre actors i espectadors esdevingui mínima.
Dit això, l’escenografia que requereix aquesta obra és mínima: una taula llarga de menjador, parada, i quatre o cinc cadires al voltant. L’obra és la història d’una família al llarg de quatre o cinc generacions vistes a través dels dinars de Nadal que es van succeint, any rere any, a la mateixa casa. Els personatges neixen, creixen, es fan grans, es casen, tenen fills i es moren: és l’espectacle de la vida. El plantejament és molt original perquè veiem a càmera ràpida gairebé cent anys d’història, però a més, l’obra desprèn una tendresa encantadora.
Com que tots els actors han de fer personatges de totes les edats, a vegades passa que veiem una mare més jove que el seu fill, i això dóna un toc d’humor i de surrealisme a l’obra. El llarg dinar de Nadal no és un drama ni una comèdia, sinó tot el contrari, perquè no té principi ni final: és un cicle que recomença eternament, com la vida. A través del pas dels anys i de les generacions canvien els temes de conversa i les preocupacions, però el centre és sempre la família i la casa pairal. És un retrat en moviment de la família Bayard.
Els actors, esplèndids, fan canvis molt mínims de pentinat i de vestuari per adequar-se als canvis de personatge que fan, ja que tots set fan tan aviat de senyors com de criats, de vells com d’infants. És un treball coral molt remarcable, sense ningú que sobresurti. Escenogràficament, malgrat les limitacions d’un espai tan petit com el Círcol Maldà, l’obra està molt ben resolta. Juga amb les dues portes que hi ha al final de la sala, una de les quals és la mort, amb una llum blanca com a signe distintiu.
El llarg dinar de Nadal em va commoure molt per la senzillesa, la humanitat i la tendresa que traspua, perquè parla de les petites coses de la vida, les alegries, les tristeses, les misèries, sense cap estridència ni cap punt de gir trasbalsador. És clar, no és una obra lineal, sinó cíclica, som davant d’una mateixa escena repetida moltes vegades amb personatges que van canviant. Surts del teatre embolcallat de vida, per uns moments t’has sentit com si fossis un convidat més en aquella taula parada. Només vaig lamentar-ne una cosa: que fos massa curta (dura exactament una hora).
Títol: El llarg dinar de Nadal
Autor: Thornton Wilder
Traductor: Víctor Muñoz i Calafell
Director: Alberto Díaz (amb la col·laboració d’Albert Prat)
Intèrprets: Bruna Cusí, Ignasi Guasch, Aina Huguet, José Pérez-Ocaña, Magda Puig, Maria Rodríguez Soto, Joan Solé
Espai: Círcol Maldà
Dates: del 12 de novembre al 7 de desembre
Valoració: 5/5