La síndrome de Stendhal

Crònica cultural barcelonina i altres reflexions

Divorci

Títol: Divorci
Autor: Franz Keppler
Argument: Otávio Martins
Versió catalana i direcció: Miquel Murga
Intèrprets: Núria Hosta, Òscar Mas, Juan Frendsa, Aida Flix
Lloc: Teatre Gaudí Barcelona
Dates: de l’1 de novembre al 26 de gener 

Divorci és una divertidíssima proposta més d’aquelles a què el Teatre Gaudí ens té acostumats. Jo ja pràcticament tinc associat aquest espai a la comèdia —tot i que no sempre hi fan obres d’aquest gènere. La comèdia en qüestió, és lleugera i fins i tot frívola, però alhora enrevessada, ben travada i simètrica.

Dues parelles que s’estimen i s’odien, que es divorcien i es deixen de divorciar, que són, d’una banda, dues celebritats de les revistes del cor —un jugador de futbol i una actriu—, i de l’altra, els advocats respectius, que són un matrimoni divorciat de fa temps. L’element que fa bona una comèdia és que res no sigui el que sembla, i el final de Divorci ho deixa ben palès: l’espectador s’ha passat tota l’obra pensant que el futbolista i l’actriu eren dos tanoques i al final resulta que són més vius que els seus advocats.

Repeteixo un cop més que és una alegria descobrir actors nous en un teatre, i per a mi aquest va ser el cas de tres actors que no coneixia: al costat de la veterana Núria Hosta actuaven els joves Juan Frendsa i Aida Flix, i un actor que tot i que no és jove, jo no havia vist mai, Òscar Mas. L’actuació de tots quatre va ser prou bona, ja que no feien més que despertar les rialles dels espectadors, davant d’un text que en més d’un moment semblava el joc dels disbarats.

L’obra ens endinsa en les entranyes del món dels famosos i de les revistes del cor, i de la cursa per vendre exclusives al preu més alt possible. Què serien capaços de fer els protagonistes del paper couché per guanyar una picossada? Els advocats, que a vegades semblen les mainaderes dels seus clients, volen seguir-los el joc, però a vegades no poden o no en saben, i al final queden en evidència davant l’astúcia dels seus clients, que els han utilitzat i han fet un muntatge de la seva vida privada per recuperar la popularitat perduda.

S’ha de dir que qui brilla més de tots és Núria Hosta, una actriu que feia massa temps que no vèiem en teatre, en cinema ni a la televisió, i que a banda de ser una gran actriu, té una veu avellutada i una elegància que la feien destacar encara que no ho pretengués. Al seu costat, el personatge del seu exmarit, Òscar Mas, va ser correcte però discret. Juan Frendsa i Aida Flix van fer una interpretació deliciosa d’uns personatges simples i superficials, atrets només pel diner fàcil.

Divorci és una comèdia hilarant que es va estrenar al Brasil amb gran èxit i que Miquel Murga ha traduït i adaptat a la realitat catalana amb gran habilitat, de manera que la sentim propera, perquè amb els referents nostres, l’argument és fàcilment extrapolable: al món d’avui, res no és el que sembla, els famosos viuen més de vendre la seva intimitat que no pas de la “feina” que puguin fer, i això passa perquè els qui llegeixen les revistes del cor volen carnassa per evadir-se de les seves vides, que deuen considerar buides o avorrides. En qualsevol cas, és una comèdia divertida i lleugera però sense arribar mai a ser xarona, recomanable absolutament a tothom.

Publicat dins de Teatre | Deixa un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.