David Copperfield (en anglès)
Títol: David Copperfield
Autor: Charles Dickens
Direcció i adaptació: Sue Flack
Intèrprets: Rob Bertels, Miquel Pàmies Flack, Rebecca Ronayne, Julie Nash, Richard Leggott, Daniel Ewing, Reg Wilson, Nick Devlin, Rebecca Milner, Andrew Russell, Tamsin Walker, Andy Laughton, Sue Flack
Lloc: Nau Ivanow
Dates: del 8 a l’11 de maig
Valoració: ????
És un autèntic goig poder gaudir en directe d’una funció de teatre en anglès a Barcelona. I més encara si es tracta d’un dels grans clàssics com és el David Copperfield de Dickens. A més a més, per a mi també va suposar el primer contacte amb un teatre que no coneixia com és la Nau Ivanow, al barri de la Sagrera. A vegades al TNC hi hem pogut veure companyies franceses que hi han portat obres durant pocs dies. Recordo encara una Orestie memorable per part del Teatre de l’Odéon de París. A la Nau Ivanow, la diferència és que no hi ha cap mena de sobretitulat, per tant, és gairebé com si assistíssim al teatre al Regne Unit.
David Copperfield s’ha definit com la Bildungsroman de Dickens, i certament, narra la vida d’un noi des que neix fins que troba el seu camí i aconsegueix casar-se amb la dona que vol. Mentrestant, se’ns relaten les penúries, tant morals com econòmiques, que va passant mentre es fa un home. Ara bé, cal no oblidar que es tracta d’una novel·la amb molts personatges i molts escenaris diferents, i això en fa difícil la teatralització. Però l’Escapade Theatre Company aconsegueix esquivar aquestes dificultats i les resol amb una escenografia molt minimalista formada per unes quantes estructures de fusta que va col·locant de maneres diferents a cada escena, i amb actors que fan uns quants papers cadascun. I això tenint en compte que n’hi ha un total de tretze!
Hi ha un element primordial que fa que aquest David Copperfield sigui molt càlid i proper, i és el fet que sigui precisament en anglès, concretament anglès britànic, el mateix de Dickens, amb uns actors que tenen, evidentment, una dicció perfecta, i que físicament són tan britànics com els personatges dickensians. A l’hora de fer la teatralització s’ha optat per mantenir la figura del narrador, que és sempre l’actor que encarna el David Copperfield adult, tant a la primera part, quan apareix un altre actor fent el protagonista d’infant, com a la segona, en què l’actor ha d’alternar el paper de protagonista amb el de narrador. Admetent que és difícil teatralitzar aquesta novel·la, la solució és magistral.
Malgrat que l’escenografia és d’allò més austera, els vestits són ben bé victorians, la qual cosa revesteix la funció de l’aire de l’obra original i li dóna sensació de veracitat. Les escenes són curtes i en són moltes, que se succeeixen a gran velocitat, els actors es mouen de pressa i atriboladament, però no costa gens situar-se a l’espai que representa cada escena. Tot plegat és com si assistíssim a una vida que ens passa per davant a una velocitat supersònica, però és clar, és difícil condensar en una obra de teatre que ja és prou llarga —dues hores i tres quarts— una novel·la de més de vuit-centes pàgines.
Veritablement, vaig sortir molt contenta i admirada de la gran tasca feta per l’Escapade Theatre Company a la Nau Ivanow. Ara només espero poder gaudir de més teatre en anglès a Barcelona.