Bona gent
Títol: Bona gent
Autor: David Lindsay-Abaire
Traductor: Joan Sellent
Director: Daniel Veronese
Repartiment: Mercè Arànega, Àlex Casanovas, Antònia Jaume, Carol Muakuku, Ruben Ametllé, Àngela Jové
Lloc: Teatre Goya Codorniu
Dates: del 16 de març al 2 de juny
El teatre Goya Codorniu, pertanyent al grup Focus, és un espai que programa obres que combinen dos trets sovint difícils de casar: la comercialitat i la qualitat. Com a teatre privat, no pot oferir temporades amb gaires obres, però les que fa les encerta de ple —si més no les que hi he vist jo. Penso, sense anar més lluny, en El nom aquesta temporada, o en Celobert la temporada passada. És teatre de text, de temàtica tot sovint social, ja sigui drama o comèdia, que és alhora passador i reflexiu.
Bona gent és una tragicomèdia que va arrencar el març proppassat i que s’acaba el 2 de juny. Escrita pel dramaturg nord-americà David Lindsay-Abaire, dirigida per Daniel Veronese i protagonitzada per una Mercè Arànega pletòrica, és una peça davant la qual no sabem si riure o plorar, perquè ens presenta les misèries quotidianes d’un grup de persones que viuen a la perifèria de Boston, però en un to fresc i desimbolt. No és un drama que es recreï en el sofriment d’una mare sense feina que té una filla discapacitada, sinó que teixeix una trama d’embolics amb sis personatges que minimitza en part el drama de la protagonista.
És, doncs, una obra agredolça. S’hi succeeixen escenes còmiques i malentesos, però el drama plana tota l’estona com un baix continu. La protagonista acaba de perdre la feina per arribar-hi tard massa vegades —perquè ha de cuidar la seva filla discapacitada—, i no li cauen els anells a l’hora de fer el préssec per trobar-ne una altra. A l’altra banda, hi ha el metge, amb una bona posició social, que ha sortit del mateix barri marginal que la protagonista, però que ha pogut anar a la universitat i prosperar socialment i econòmicament. La topada entre els dos mons també revela la hipocresia circumdant.
És una obra que malgrat els moments de comicitat que té, no fa sortir amb un somriure del teatre. Tots sabem que en el fons és molt amarga, i no perquè expliqui cap tragèdia colossal, sinó perquè tracta dels drames quotidians que viuen moltes famílies al món occidental. És punyent, però no carrega contra ningú en concret, sinó que denuncia les misèries de la gent del carrer. El que hi ha és una crítica a un sistema que deixa massa persones excloses.
Mercè Arànega interpreta magistralment la protagonista, la mare soltera sense feina que plora i malda per guanyar-se les garrofes i se les empesca totes per aconseguir-ho. És una de les nostres millors actrius, que dóna frescor i naturalitat a tots els personatges que interpreta, amb aquella veu greu i avellutada que la caracteritza. Àlex Casanovas és l’altre protagonista, l’home que, havent nascut al mateix barri que ella, ha aconseguit anar a la universitat i prosperar. És un metge reputat amb una família feliç i una casa bonica.
Uns secundaris molt bons i la direcció de Daniel Veronese hi fan la resta. Bona gent és una obra que s’estrena a Europa, i Barcelona és la primera ciutat que l’acull. En temps de crisi, cal afrontar els problemes amb un toc d’humor. Un cop més, l’elecció de Josep Maria Pou per programar obres, és d’allò més encertada.