La síndrome de Stendhal

Havia sentit a parlar molt d’aquesta obra abans d’anar-la a veure, i tot el que se’n deia eren elogis. La veritat és que eren elogis ben merescuts. És una obra llarga, rodona, amb uns diàlegs forts i carregats de contingut, i el muntatge que n’ha fet el TNC compta amb un repartiment estel·lar i una dramatúrgia que resol una obra escenogràficament complicada de manera molt enginyosa.

Tot i que és una obra eminentment llarga (4 hores i 20 minuts), no decau en cap moment, la tensió és constant, atès que a escena s’hi mou un gran nombre de personatges amb trames que s’entrecreuen. Les quatre protagonistes, una mare i les seves tres filles, interpretades per Anna Lizaran, Emma Vilarasau, Rosa Renom i Montse German, tenen tensions constants per motius diversos. Els diàlegs entre elles i amb els altres personatges ens fan arribar una obra moderna, actual i fresca, amb problemes intergeneracionals del món contemporani que ens interpel·len de manera directa. 

És una obra americana que beu del millor Tennesse Williams i que l’actualitza. A més a més, potser per la llargària, es tracta d’una peça molt completa, ja que a banda d’uns diàlegs sucosos i d’una problemàtica contemporània, també ens interpel·la sobre temes intemporals i fins i tot conté una dosi de tragèdia grega amb la irrupció a escena del tema del destí i de la fatalitat. Tracy Letts, un dramaturg de tan sols 45 anys, sap escriure amb mestria i enfilar una història de desamor i de desencontre entre els membres d’una família en procés de desintegració. Els personatges, contemporanis i polièdrics, interpel·len l’espectador a través de les seves experiències i dels seus problemes existencials.

La dramatúrgia també és un element molt ben resolt, mitjançant un escenari a tres nivells, que són els tres pisos de la casa on transcorre tota l’obra. D’aquesta manera les escenes es poden concatenar de manera continuada sense haver de fer cap canvi de decorat. En definitiva, una obra mestra dirigida per Sergi Belbel i interpretada per un estol d’actorassos que en cap  moment no decau, atesa la densitat i la complexitat de la història, dels personatges i dels diàlegs.