A propòsit de Boulevard
Actualment fan una nova comèdia de Carol López a la Sala Villarroel de Barcelona, Boulevard, que genera expectació després de l’èxit esclatant de la seva última producció, Germanes. Aquesta darrera vaig anar-la a veure fa mig any, atès que un conegut me l’havia recomanada enfervoridament; així doncs, les meves expectatives eren molt altes perquè confiava en el seu gust teatral.
Però les expectatives ràpidament es van esvair vista la mediocritat del’obra. D’antuvi, he de dir que no entenc per què una obra de teatre -o una sèrie de televisió- ha de tenir personatges que parlen en castellà i personatges que parlen en català, i ho dic per aquest ordre perquè el castellà primava molt per damunt del català a Germanes. Tan alta és ja la diglòssia que patim a Catalunya que el teatre, que és un dels pocs àmbits on el català gaudeix de bona salut, també l’ha d’acusar? D’altra banda, la pel·lícula VOS, amb guió de Carol López, també barrejava sistemàticament català i castellà, amb un predomini important del castellà.
Dit això, que no és pas anecdòtic, l’obra és un pitafi monumental. Argumentalment molt fluixa, té uns personatges desdibuixats que només criden i mantenen diàlegs banals i propis d’una comedieta d’embolics molt barata, amb un llenguatge molt vulgar que només es justifica per la vulgaritat dels personatges mateixos. És un argument sense cap substància amb uns personatges grotescos. Tan horrorosa vaig trobar l’obra, que no sabria dir si els actors ho van fer bé o no.
El que no puc entendre és que una obra així hagi rebut tants premis. Tan poc gust té el públic barceloní? Hi ha obres que em poden agradar més o menys, com ara Els nois d’història, que no em va agradar gaire -els actors, magnífics, però l’obra em va grinyolar-, però totes tenen un mínim de dignitat teatral. Germanes és un esperpent, i un insult que dugui el títol de l’obra de Txèkhov.
Així doncs, no penso anar a veure Boulevard, ni que em regalessin les entrades. Si no hagués vist res de Carol López hi aniria, perquè el títol i els cartells de l’obra són suggerents, però de les produccions d’aquesta senyora no vull saber-ne res.