Sota zero

Sota zero és una obra a mig camí entre la comèdia d’embolics i la comèdia negra, que a vegades no ho sembla perquè es desenvolupa d’una manera que un assassinat pot arribar a semblar normal. La part dels embolics ve per l’entramat familiar ben enrevessat que tenen tots els personatges entre si. El resultat és una obra divertida, amb molts moments hilarants, que manté la Sala Atrium amb la mateixa disposició que vam veure per primera vegada a Hamlet.

Escenogràficament, l’element principal i gairebé únic de Sota zero és una nevera vermella, situada al fons del passadís que és l’escenari. Tot el que hi ha dins és crucial per al desenvolupament de la història. Una dona preocupada perquè ha matat son germà, el seu marit mig sòmines, una germana esbojarrada, una cunyada embarassada molt expeditiva i un amic prou estrany són els protagonistes dels embolics creixents de l’obra. No és una peça excessivament original, però està ben trobada i els girs de comicitat estan situats estratègicament.

El millor de l’obra va ser l’actuació histriònica i divertidíssima de Patrícia Mendoza com la cunyada embarassada que tot ho soluciona amb la violència, amb un parell de bufetades ben donades. Anna Bellmunt i Carla Torres estan per sota de la Patrícia, no es veuen actrius tan forjades ni amb l’espontaneïtat d’ella, però queden ben identificades en llurs papers. Els dos homes, Carles Goñi i Joel Minguet, fan dos papers del tot oposats: el beneit i el que es vol passar de llest. Un punt que dóna personalitat a Sota zero és que cada personatge està molt ben perfilat, amb trets característics que els identifiquen i els fan únics.

Sota zero és una producció d’una nova companyia de l’estol de companyies teatrals petites que hi ha avui a casa nostra. En aquest cas es tracta de La Peleona, que està integrada per Carla Torres (autora, actriu i directora), Patrícia Mendoza (actriu) i Quique Nubiola (actor i productor). És d’admirar que en temps de crisi —o potser precisament per això— sorgeixen tantes i tantes petites companyies teatrals formades per gent jove. N’anirem seguint la pista.

En definitiva, Sota zero no és una comèdia que plantegi elements de reflexió, però sí que ens exposa l’entrellat d’unes relacions familiars molt complicades en què ens podem veure reflectits, ja que avui hi ha moltes menes de famílies, i els llaços de sang no són sempre els més forts. Els sentiments entre ells van de l’enveja i l’odi fins a l’amor i la ràbia. I el final queda tancat de manera molt superficial, així doncs, cadascú es pot acabar la història al seu gust.

Títol: Sota zero
Autora: Carla Torres
Directors: Carles Mallol, Carla Torres
Ajudant de direcció: Quique Nubiola
Intèrprets: Anna Bellmunt, Carla Torres, Carles Goñi, Joel Minguet, Patrícia Mendoza
Espai: Sala Atrium
Dates: del 21 de gener al 22 de febrer

Valoració: 3/5

Quant a Elsa Álvarez Forges

Barcelona, 1976. Sóc llicenciada en Història, en Filosofia i en Documentació, i graduada en Cant i en Arxivística. Arxivera a la Ciutat de la Justícia de Barcelona i l'Hospitalet i aprenent de novel·lista. Melòmana, teatròfila, lectora, serièfila i cinèfila (em penso que per aquest ordre).
Aquesta entrada ha esta publicada en Teatre. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.