Hamlet a la Sala Atrium

Quan vaig saber que a la minúscula Sala Atrium farien Hamlet em vaig posar les mans al cap perquè no em sabia imaginar que un clàssic de clàssics pogués escenificar-se en condicions i amb dignitat en una sala amb pressupost minso. Més encara si pensem en les grans produccions cinematogràfiques que se n’han fet, i jo tinc molt present la de Kenneth Branagh, espectacular des de tots els punts de vista. Però havent vist el brillant muntatge que ens proposen Raimon Molins i Marc Chornet, m’he hagut d’empassar tots els prejudicis.

D’entrada, cal dir que la Sala Atrium es transforma de dalt a baix per acollir aquest originalíssim muntatge. Si sempre l’havíem vista amb una grada estreta al davant d’un escenari reduït, aquí han aprofitat la llargada de la sala per convertir-ne la part central en un escenari enfilat damunt d’una tarima de fusta formada per blocs que es pleguen i es despleguen com si fossin peces de lego, i sota dels quals hi ha aigua. L’únic objecte físic d’escenografia és la copa, símbol del verí i de la mort, omnipresent en tota l’obra, que està tenyida de mort, com tots sabem. Potser l’única observació crítica que faria a aquest muntatge tan imaginatiu és que el líquid de la copa sigui transparent i no de color vermell fosc, com correspondria a la sang vessada.

Jo, que no sóc gaire partidària de les actualitzacions dels clàssics, vaig sortir molt gratament sorpresa de la Sala Atrium perquè han aconseguit representar el Shakespeare més famós sense perdre ni un bri de força ni d’intensitat. El muntatge és modern en tant que no hi ha escenografia ni vestits d’època, però el text és l’original i la força i l’expressivitat amb què cada actor es posa en la pell del seu personatge fan reviure el Hamlet shakespearià com si s’estrenés de bell nou. S’ha de lloar, per damunt de tot, el Hamlet de Raimon Molins, perfectament imbuït de l’aura i l’essència del príncep obcecat amb una sola idea que el corseca tota l’obra: venjar el seu pare assassinat, encara que fer-ho suposi eradicar la família sencera.

La resta d’actors també fan un treball encomiable i el conjunt és una representació espectacular i molt original per un muntatge en què l’aigua esdevé protagonista. Un príncep embogit es fa l’amo de l’escenari, de la resta d’actors i d’un teatre de petit format que en aquesta ocasió es fa gran perquè el text és grandiós i la interpretació també. És un Hamlet fidel a l’original, amb algunes alteracions escèniques, i és que a parer meu, els clàssics no s’han d’actualitzar perquè com a tals, són intemporals.

Títol: Hamlet
Autor: William Shakespeare
Traductor: Joan Sellent
Dramatúrgia i direcció: Marc Chornet i Raimon Molins
Intèrprets: Raimon Molins, Alba José, Marc Rius, Xavi Torra, Clara de Ramon, Toni Guillemat
Espai: Sala Atrium
Dates: del 3 de desembre a l’11 de gener

Valoració: 4.5/5

Quant a Elsa Álvarez Forges

Barcelona, 1976. Sóc llicenciada en Història, en Filosofia i en Documentació, i graduada en Cant i en Arxivística. Arxivera a la Ciutat de la Justícia de Barcelona i l'Hospitalet i aprenent de novel·lista. Melòmana, teatròfila, lectora, serièfila i cinèfila (em penso que per aquest ordre).
Aquesta entrada ha esta publicada en Teatre. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.