Xostakóvitx eclipsa Sarah Chang
Aquest cap de setmana la temporada de l’OBC a l’Auditori ens ha dut el Concert per a violí de Dvórak, interpretat per una de les considerades millors concertistes actuals, l’americana Sarah Chang, i la Simfonia núm. 11 de Xostakóvitx, anomenada «L’any 1905», en record de la revolta del Diumenge Sagnant a Sant Petersburg. La direcció va anar a càrrec de Vassily Sinaiski. El resultat va ser més que notable.
No havia sentit mai Sarah Chang en directe, i per a mi era l’al·licient principal del concert, però he de dir que en conjunt va ser força més reeixida la interpretació de la simfonia de Xostakóvitx que no pas la del concert de Dvórak. Chang és una violinista molt competent, amb una tècnica plena de virtuosisme i una afinació perfecta, però amb això no n’hi ha prou per ser un bon concertista. El so que treu del violí és pobre i gosaria a dir que un pèl buit; no és un so a la corda, ple i ample. Per això l’orquestra el va tapar pràcticament tota l’estona i el so del violí només es podia sentir en condicions quan tocava ella sola o amb l’orquestra molt apianada. El so de Sarah Chang és com un material absolutament mal·leable que pot fer qualsevol pirueta vertiginosa, i això li dóna elasticitat, però li resta calidesa. El resultat va ser una execució més aviat freda d’un concert amarat de romanticisme.
A la segona part, el concert va millorar força. L’OBC va treure l’artilleria pesada de la percussió per interpretar l’onzena simfonia de Xostakóvitx, una peça grandiosa, colossal en tots els sentits que Vassily Sinaisky va dirigir amb molt d’encert i precisió. Estem acostumats que en les obres de gran orquestra del tombant de segle del XIX al XX l’OBC fa sonar molt fort la percussió i el vent metall de manera que ofeguen la corda, però aquest no va ser el cas de Xostakóvitx, en què es van sentir i distingir perfectament cadascuna de les seccions de l’orquestra, la corda inclosa.
Potser perquè és rus, o potser no, Sinaisky va saber transmetre tot el que aquesta simfonia conté: violència, opressió i voluntat imperial. Tal com en diu el títol, «L’any 1905», Xostakóvitx la va compondre per dedicar-la al Diumenge Sagnant, en què una protesta pacífica de treballadors va ser esclafada brutalment per les tropes del tsar. La música ho diu tot, és electritzant, violenta, imperial i fins i tot aterridora. La interpretació de l’OBC va ser impactant perquè va transmetre a la perfecció tot el que hi ha al darrere de la música i ens va deixar clavats a la cadira.
Programa del concert: Dvórak, concert per a violí i orquestra en la menor, op. 53; Xostakóvitx, simfonia núm. 11 en sol menor, op. 103, «L’any 1905»
Intèrprets: Sarah Chang, violí; Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya
Director: Vassily Sinaisky
Espai: l’Auditori (Sala Pau Casals)
Dates: 12, 13 i 14 de desembre
Font: Núvol
Valoració: 3.5/5