Un somni gairebé perfecte

Tenia moltes ganes de veure la comèdia més famosa de Shakespeare, de la qual coneixia algunes coses, però de manera molt superficial. Coneixia, sobretot, la meravellosa peça musical que en va fer Mendelssohn. La producció d’El somni d’una nit d’estiu del TNC, dirigida per Joan Ollé, destaca en primer lloc per una escenografia esplendorosa, preciosa i màgica. És una obra coral, sense cap protagonista singular, i amb diverses trames que s’encreuen. El resultat és un mosaic molt divertit i gens bigarrat.
En aquesta ocasió hem gaudit del luxe de veure un conjunt de grans actors com ara Mercè Arànega, Xicu Masó, Joan Anguera o Enric Majó en papers importants però curts, que han brodat com una filigrana. Ara bé, no tot l’elenc actoral ha estat de la mateixa categoria. Cal dir que la trama més reeixida i la que resulta més divertida és la dels còmics que representen l’obra sobre Píram i Tisbe, perquè és quan veiem a escena actors de raça com Anguera, Masó, Oriol Tramvia, Xavier Soler i Eduard Muntada.
També és de justícia lloar la Titània de Mercè Arànega, paper que interpreta tocada per la màgia i l’elegància que la reina de les fades requereix. Arànega, una gran actriu que sempre va sobrada, és una Titània que esdevé la reina de l’obra. Al seu costat, l’Oberon de Lluís Marco queda un pèl discret. Qui em va sorprendre molt gratament perquè no el coneixia, va ser Pau Viñals, que va fer un Puck immens, ple de gràcia, de lascívia i de malícia, un ésser mig demoníac amb un maquillatge fantàstic que es movia com un acròbata i que amb la seva veu dolça i mel·líflua hauria pogut convèncer qui fos de qualsevol bajanada. Va ser un Puck genial.
Ara bé, va haver-hi un punt més gris: els quatre joves que interpreten Hèrmia (Clàudia Benito), Lisandre (Albert Prat), Helena (Laura Pujolàs) i Demetri (Guillem Motos), van resultar mediocres, amb poca gràcia, artificiosos i un pèl sobreactuats, i el seu tros es va fer avorrit i una mica pesat. Aquesta és la trama dels embolics entre dues parelles que s’intercanvien rols en funció d’haver-se pres un elixir màgic. Van estar especialment desafortunades Clàudia Benito i Laura Pujolàs, mentre que, inexplicablement, Guillem Motos i Albert Prat, que en altres interpretacions m’han agradat molt, aquí em van decebre.
Però si en aquest muntatge tan espectacularment bonic i màgic hi hem de trobar un inconvenient gros, no és altre que el so. Sabem que la sala gran del TNC sempre ha arrossegat problemes d’acústica perquè l’escenari és molt gran i el so es perd, i això fa que en moltes obres els actors hagin de fer servir micròfons incorporats tota l’estona. Aquest també va ser el cas d’El somni, però el pitjor és que els micros no estaven ben col·locats, perquè el so va ser deficient moltes estones: les veus no se sentien prou nítidament o sonaven massa llunyanes. Si l’amplificació es fa perquè el so sigui òptim, de què serveix si acaba no sent-ho?
En definitiva, aquest somni no és perfecte, però s’hi acosta molt. Té algunes petites arestes a llimar, però s’hi nota la traça i la mestria de Joan Ollé, que afortunadament, ha apostat per un muntatge clàssic i preciós.

Títol: El somni d’una nit d’estiu
Autor: William Shakespeare
Traductor: Joan Sellent
Director: Joan Ollé
Intèrprets: Pere Eugeni Font, Victòria Pagès, Enric Majó, Clàudia Benito, Albert Prat, Guillem Motos, Laura Pujolàs, Joan Anguera, Xicu Masó, Oriol Tramvia, Xavier Soler, Eudard Muntada, Lluís Marco, Mercè Arànega, Pau Viñals, Carol Muakuku, Rosa Muñoz
Espai: TNC (Sala Gran)
Dates: del 19 de novembre de 2014 al 18 de gener de 2015

Valoració: 4/5

Quant a Elsa Álvarez Forges

Barcelona, 1976. Sóc llicenciada en Història, en Filosofia i en Documentació, i graduada en Cant i en Arxivística. Arxivera a la Ciutat de la Justícia de Barcelona i l'Hospitalet i aprenent de novel·lista. Melòmana, teatròfila, lectora, serièfila i cinèfila (em penso que per aquest ordre).
Aquesta entrada ha esta publicada en Teatre. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.