Arbres a la Beckett

Després d’Un mosquit petit, em feia molta il·lusió tornar a veure una obra de Marc Artigau. Aquella peça la vaig trobar molt original, enginyosa i molt ben construïda. Però Arbres m’ha decebut per les expectatives que en tenia. Es tracta d’una obra complexa, amb salts endavant i endarrere en el temps i en l’espai, i amb el·lipsis que fan rumiar. És, doncs, sens dubte, una obra intel·ligent i ben construïda, però no té la grapa que tenia Un mosquit petit.

Un home enigmàtic que vol recuperar la dona que estima contracta una altra dona perquè la segueixi. Aquest és el punt de partida d’una història que es va embolicant i on res no és el que sembla, però hi ha alguns elements inconnexos i arriba a un punt en què esdevé un pèl inintel·ligible. Al final l’expectativa que s’ha generat és tanta, que la resolució és una mica fluixa. Em va fer la sensació d’un bon plantejament, però amb un desenvolupament irregular i mal conduït.

Arbres és una peça formalment molt atractiva per aquest trencaclosques que planteja, però a sota no hi ha gran cosa. És la història d’un amor complicat i poc convencional, però als personatges els manca profunditat i gruix, no s’hi arriba a empatitzar. La història els passa per damunt i els eclipsa. D’altra banda, les el·lipsis temporals a vegades descol·loquen l’espectador perquè li falten punts de referència.

La interpretació dels tres actors, però, és molt bona, el muntatge és imaginatiu amb pocs recursos i es converteix en un element indispensable per poder seguir el fil de l’argument i les giragonses que fa constantment. En un mateix escenari hi trobem molts ambients diferents que representen moments i espais diferents per on transiten els tres personatges.

Arbres és la primera col·laboració entre Marc Artigau i la companyia La Virgueria, dos membres de la qual participen en aquesta ocasió: el director Aleix Fauró i l’actriu Isis Martín.

Títol: Arbres
Autor: Marc Artigau
Director: Aleix Fauró
Intèrprets: Norbert Martínez, Carmela Poch, Isis Martín
Espai: Sala Beckett
Dates: del 7 al 30 de novembre

Valoració: 3/5

Quant a Elsa Álvarez Forges

Barcelona, 1976. Sóc llicenciada en Història, en Filosofia i en Documentació, i graduada en Cant i en Arxivística. Arxivera a la Ciutat de la Justícia de Barcelona i l'Hospitalet i aprenent de novel·lista. Melòmana, teatròfila, lectora, serièfila i cinèfila (em penso que per aquest ordre).
Aquesta entrada ha esta publicada en Teatre. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*