Querencia, una emulació de Medea?

M’encanta el teatre dins el teatre, és a dir, quan és alhora el continent i el contingut d’un text dramàtic. En el cas de Querencia, els dos protagonistes són una gran actriu i un crític frustrat que a més, són un exmatrimoni que ha acabat de la pitjor manera. El text de Paco Zarzoso és molt potent, és alhora intel·lectual i visceral, però d’altra banda, peca d’excés de grandiositat i això l’allunya de la versemblança.

La història, ras i curt, es resumeix en una gran actriu que una nit, acabada una representació de Medea, va a visitar el seu exmarit i tots dos tenen una conversa plena de retrets, d’insults i de ferides profundes. Ella sembla en tot moment que no ha sortit de la pell de Medea, perquè li vomita tot l’odi de què és capaç. Ell s’hi torna amb la mateixa intensitat. No dic que el diàleg no hagi de ser intens i demolidor, que ho és, però pel meu gust, esdevé histriònic i allunyat de la realitat en molts moments. I a banda del text, hi ha l’exageració de les formes, que arriba al punt culminant quan s’arrenquen les perruques l’un a l’altre. En moments com aquest l’obra traspassa el límit del drama contemporani i sembla que vol endinsar-se en la grandiositat i la insondabilitat de la tragèdia grega. A mi em va semblar excessiu.

Però Querencia no és una mala obra, ans al contrari. És un text molt ben escrit i articulat, però hiperbòlic. Com també ho és la interpretació de Verònica Andrés i Álvaro Báguena, sobretot la d’ella, que és realment una Medea aterridora i colpidora, especialment fora de l’escenari, que és on l’obra la situa. Representa una actriu brillant, vanitosa i exagerada, incapaç de dur una vida personal endreçada, que va a visitar el seu exmarit per humiliar-lo. Per defensar-se, ell l’ataca amb el mateix grau de bilis que ella escup. Tots dos actors fan un treball molt brillant.

Querencia és una obra massa ampul·losa, massa pretensiosa, que si hagués rebaixat una mica el to inflamat amb què està escrita, seria brillant. Encara que Zarzoso ho pretengui i en vulgui imitar l’estil, no és una tragèdia clàssica, sinó un drama contemporani amb un discurs dur, però perquè sigui dur no cal histrionisme.

Títol: Querencia
Autor: Paco Zarzoso
Director: Carles Sanjaime
Intèrprets: Verònica Andrés i Álvaro Báguena
Espai: La Seca-Espai Brossa (Sala Joan Brossa)
Dates: del 5 al 23 de novembre

Valoració: 3.5/5

Quant a Elsa Álvarez Forges

Barcelona, 1976. Sóc llicenciada en Història, en Filosofia i en Documentació, i graduada en Cant i en Arxivística. Arxivera a la Ciutat de la Justícia de Barcelona i l'Hospitalet i aprenent de novel·lista. Melòmana, teatròfila, lectora, serièfila i cinèfila (em penso que per aquest ordre).
Aquesta entrada ha esta publicada en Teatre. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.