La síndrome de Stendhal

Crònica cultural barcelonina i altres reflexions

Mitsuko Uchida obre la temporada d’Ibercàmera al Palau

És sorprenent constatar com la manera de tocar el piano de Mitsuko Uchida és el reflex fidel de la seva persona, una dona delicada, fràgil i molt prima. Abans d’aquest concert l’havia vist dues vegades, la darrera l’any passat a l’Auditori, com a pianista i directora al capdavant de la Mahler Chamber Orchestra, interpretant dos concerts de Mozart. En aquesta ocasió ha vingut sola per inaugurar la temporada d’Ibercàmera al Palau de la Música, amb un programa meravellós integrat per dos cims de la literatura pianística: els impromptus D. 935 de Schubert i les Variacions Diabelli de Beethoven.

Vaig tenir la impressió que Uchida va començar en fred, sense donar el màxim del seu potencial artístic. Aquesta impressió la vaig tenir especialment en el segon impromptu, en què va fer un ús excessiu del pedal i el so va quedar ultramagnificat i les notes confuses, sense la nitidesa que Schubert requereix. Ara bé, la cosa va virar al tercer impromptu, que va executar de manera impol·luta, amb una sensibilitat extrema, una delicadesa amarada d’elegància i una precisió exquisida. El quart, el meu preferit, el va interpretar un pèl massa ràpid pel meu gust, amb un so massa sec, però en conjunt, va fer un Schubert meravellós.

A la segona part del concert, les Variacions Diabelli, tot un desplegament de recursos i de talent creatiu, les va interpretar de manera magistral. Va saber donar el caràcter i el matís necessari a cada variació. Uchida no és la meva pianista predilecta per interpretar Beethoven perquè treu un so massa dur i massa sec, però en aquesta peça de gran envergadura va aconseguir que el pedal no sobredimensionés el so, sinó que quedés en el punt just d’intensitat. Va saber desplegar tots els recursos tímbrics del piano amb gran majestuositat i vam sentir un Beethoven esplendorós i en estat de gràcia.

Mitsuko Uchida és una pianista de tall clàssic, com András Schiff, com Paul Lewis o com el mateix Daniel Barenboim, i pel meu gust li falta carnositat al so per fer-lo més amorós i encoixinat, però és una qüestió d’estil i de gust personal. Tècnicament és immaculada i la impressió que em va deixar de Schubert i Beethoven va ser inoblidable.

Programa del concert: Schubert, Impromptus D. 935, op. 42; Beethoven, Variacions Diabelli, en do major, op. 120
Intèrpret: Mitsuko Uchida, piano
Espai: Palau de la Música
Data: 13 de novembre

Valoració: 4.5/5

Publicat dins de Música | Deixa un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.