Hivern al Versus

Aquesta és la segona obra escandinava que podem veure enguany al Versus Teatre. L’altra va ser Kyla, del suec Lars Norén, una obra amarada de violència verbal que tracta el tema del racisme i la xenofòbia actuals al món occidental. Em va impactar tant que vaig tenir moltes ganes de veure Hivern, tot i que sabia que argumentalment no hi tenia res a veure. Certament, Hivern és una obra freda, despullada i desangelada en tots els sentits. Dos personatges, un escenari on només hi ha neu i un diàleg sec, entretallat i sovint repetitiu són els elements de què es compon aquest hivern del noruec Jon Fosse.

Dos desconeguts, un home i una dona, es troben en un espai obert cobert de neu (un parc, un bosc?). Ella comença a fer-li preguntes i al cap de molta estona, ell li respon amb evasives, però després li segueix la corrent. La conversa continua a l’habitació de l’hotel on ell s’allotja (en la producció del Versus era un matalàs a terra enmig de la neu), però perd tot el sentit i esdevé surrealista. Jo no vaig saber com s’havia d’interpretar aquell diàleg incoherent entre tots dos. A més a més, la presència d’un micròfon penjant al sostre pel qual parlaven a vegades encara ho enterbolia tot més.

Segurament l’obra ens vol transmetre la sensació de solitud, d’incomprensió i d’aïllament, però no cal tanta extravagància. Bàrbara Roig i Ramon Bonvehí, dos actors habituals de la companyia Retret Teatre, que dirigeix Ivan Padilla, van representar amb molta convicció i convenciment els seus papers, van donar-ho tot en la seva interpretació, però això no afegeix mèrits a un text críptic que a mi em va deixar freda.

Títol: Hivern
Autor: Jon Fosse
Traducció, direcció i dramatúrgia: Ester Roma Calle
Intèrprets: Bàrbara Roig, Ramon Bonvehí
Espai: Versus Teatre
Dates: del 15 d’octubre al 2 de novembre

Valoració: 2.5/5

Font: Teatre Barcelona

Quant a Elsa Álvarez Forges

Barcelona, 1976. Sóc llicenciada en Història, en Filosofia i en Documentació, i graduada en Cant i en Arxivística. Arxivera a la Ciutat de la Justícia de Barcelona i l'Hospitalet i aprenent de novel·lista. Melòmana, teatròfila, lectora, serièfila i cinèfila (em penso que per aquest ordre).
Aquesta entrada ha esta publicada en Teatre. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.