Kavakos i Wang interpreten Brahms

Enguany és la segona vegada que s’han programat les tres sonates per a violí i piano de Brahms en un concert al Palau de la Música. L’anterior va ser en la interpretació excelsa que en van fer els germans Sergey i Lusine Khachatryan, que ens van deixar amb la boca oberta perquè allò va ser la perfecció absoluta. En l’ocasió present els intèrprets van ser els aclamats Leonidas Kavakos al violí i la pianista xinesa Yuja Wang, que ha vingut un parell de vegades en solitari al Palau. Personalment és una intèrpret que trobo caòtica perquè treu un so confús i poc precís i em deixa més aviat freda.

La cambra no és música per a una suma de genis, sinó que allò que necessita i la fa única és la compenetració total i l’harmonia absoluta entre tots els integrants del conjunt que sobrepassi els egos personals. Seria molt injust afirmar que això és el que va passar amb Kavakos i Wang, però és cert que si bé Kavakos va fer gala d’un so extraordinari i un domini absolut de l’instrument, Wang va arraconar el seu estil personal i es va limitar a fer d’acompanyant. És a dir, que especialment la primera sonata, no semblava una peça per a violí i piano, sinó una obra per a violí amb acompanyament de piano.

Vaig quedar realment impressionada per Kavakos, que no havia sentit mai ni en disc ni en directe. Toca amb un estil elegant, intens, ple de matisos i amb un so a la corda, brillant i esplèndid. Fins i tot vaig mirar a la biografia que consta al programa de mà si toca amb un stradivarius, un guarnieri o algun instrument semblant, però no en deia res. La tècnica, el so i l’estil de Kavakos van ser extraordinaris des de la primera nota que va tocar.

Yuja Wang, en canvi, que quan toca sola és força espectacular, al costat de Kavakos va ser molt discreta. És una bona pianista amb un estil discutible, però que ahir va deixar de banda. Una sonata per a violí i piano és una obra perquè tots dos instruments toquin i es llueixin en igualtat de condicions, però la impressió que van fer és que Wang es limitava a acompanyar Kavakos. No va ser un diàleg, sinó un monòleg amb acotacions. La tercera sonata, la més reeixida de les tres, va ser on Wang va emergir i es va fer notar. Especialment en els trossos on el piano tocava sol, per fi vam poder sentir l’estil i el caràcter de Wang, tot i que força mitigat. Kavakos no va deixar d’eclipsar-la en cap moment, però en aquesta tercera sonata van tocar més com a iguals.

Va ser un bon concert amb un programa ambiciós, amb una interpretació molt bona però desigual. A parer meu, Wang no ha trobat encara el to per abordar la música de cambra que no sigui per a piano sol. Kavakos pot fer el que vulgui perquè va sobrat de tot.

Programa del concert: Brahms, integral de les sonates per a violí i piano
Intèrprets: Leonidas Kavakos, violí; Yuja Wang, piano
Espai: Palau de la Música
Data: 20 d’octubre

Valoració: 4/5

Quant a Elsa Álvarez Forges

Barcelona, 1976. Sóc llicenciada en Història, en Filosofia i en Documentació, i graduada en Cant i en Arxivística. Arxivera a la Ciutat de la Justícia de Barcelona i l'Hospitalet i aprenent de novel·lista. Melòmana, teatròfila, lectora, serièfila i cinèfila (em penso que per aquest ordre).
Aquesta entrada ha esta publicada en Música. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.