La síndrome de Stendhal

Crònica cultural barcelonina i altres reflexions

Farnace, per fi Vivaldi al Liceu

No n’estic del tot segura, però diria que és la primera vegada a la història que al Liceu s’hi fa una òpera de Vivaldi, encara que sigui retallada i en versió de concert -cosa que a mi ja m’agrada. Certament, Vivaldi no és un compositor conegut per les òperes, però els darrers anys que el segell discogràfic francès Naïve està enregistrant tota la producció del compositor venecià, han sortit a la llum una gran quantitat de títols d’una gran bellesa com GriseldaTito ManlioOttone in VillaFarnace. Més enllà de les grans àries de coloratura més conegudes, en bona part per la difusió que n’ha fet la sempre estupenda Cecilia Bartoli, les òperes de Vivaldi són una joia preciosa per assaborir lentament.

Jordi Savall, un dels millors especialistes mundials en la música del barroc, va oferir un Farnace irregular, però sobretot, massa retallat. Le Concert des Nations, integrat en aquesta ocasió per disset músics, va sonar de manera esplèndida, amb aquell so característic del barroc, sec i sobri, però amb una gran elegància, com és costum en Savall. Potser l’única cosa que hi podríem trobar és que Savall va interpretar Vivaldi a la manera del barroc francès, d’estil més cortesà i sofisticat que el barroc italià, que és estripat, abrupte i amb contrastos molt marcats. Però és una qüestió de matís, potser molt personal, que no enterboleix gens una interpretació orquestral molt autèntica i aconseguida.

La part vocal no va ser tan brillant. Començant per un Furio Zanasi que ja es va anunciar que cantaria indisposat, el personatge de Farnace va ser gris i va passar ben desapercebut, i si tenim en compte que té l’ària més esplèndida i arravatadora de l’òpera, “Gelido in ogni vena”, va ser bastant desafortunat (per a mi especialment, perquè aquesta és l’única ària que coneixia de l’òpera, en la versió que en fa Bartoli a l’àlbum dedicat a Vivaldi, que posa la pell de gallina). Les intèrprets que van destacar notablement per damunt de la resta van ser la contralt Sara Mingardo com a Tamiri i la soprano Adriana Fernández com a Berenice, totes dues amb veus molt boniques, molt ben projectades, amb molta elegància i un bon domini de l’estil barroc. Marina de Liso i Marie-Claude Chappuis van passar sense pena ni glòria.

Esperem que aquest Farnace no sigui flor d’estiu i que es facin altres vivaldis, encara que sigui amb comptagotes. I si no és al Liceu, que sigui al Palau o a l’Auditori.

Títol: Farnace
Autor: Antonio Vivaldi
Intèrprets: Furio Zanasi (Farnace), Sara Mingardo (Tamiri), Adriana Fernández (Berenice), Marina de Liso (Pompeo), Marie-Claude Chappuis (Selinda)
Le Concert des Nations
Director: Jordi Savall
Espai: Gran Teatre del Liceu
Data: 16 d’octubre

Valoració: 3.5/5

Publicat dins de Música | Deixa un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.