Els còmics d’una nit d’estiu

Per a mi, Ivan Campillo s’ha revelat com el gran comediògraf català actual. Cada estiu ens obsequia amb una comèdia seva al Teatre Gaudí o al Versus Teatre, peces d’un estil deliciós i lleuger que fan petar de riure. Aquest cop s’ha endinsat en Shakespeare, concretament en El somni d’una nit d’estiu, per afaiçonar-ne una part i fer una comèdia de teatre dins el teatre. La història és la del grup d’actors aficionats que preparen una representació de Píram i Tisbe ben accidentada, amb motiu de les noces de Teseu, duc d’Atenes, i Hipòlita.

Les trifulgues dels comediants toixos i maldestres es van enfilant i la troca es va embolicant de manera que les rialles estan més que assegurades. Tot i que l’humor de l’obra és blanc i naïf, és divertidíssima perquè els personatges són caricatures absolutament estrafetes i grotesques.

En aquesta ocasió el terra del Versus està del tot encatifat i amb un decorat molt minimalista —com és habitual en aquest petit escenari, d’altra banda— la troupe de Campillo aconsegueix crear la imatge que són al bosc assajant l’obra. Val a dir que els cinc actors fan una interpretació molt reeixida, el gènere còmic els escau d’allò més i les hipèrboles constants causen veritable hilaritat. A mi que em costa moltíssim riure al teatre, amb aquesta obra gairebé no em podia contenir, perquè la comèdia està molt ben trobada i travada.

En aquesta ocasió Campillo i la companyia Apunta Teatre tornen a comptar amb Sílvia Forns i Ramon Godino, que havíem pogut veure a Tu digues que l’estimes i a Totes les parelles ho fan, i ara també amb Quim Casas i Víctor Genestar. I aquesta vegada tornem a veure Campillo a escena fent el paper protagonista. Ja vaig dir en un altre apunt que aquest xicot es mereix estrenar les obres en teatres de més envergadura, i aprofito l’avinentesa per reiterar-m’hi.

A diferència de les comèdies que s’escriuen ara, més complexes i no lineals, Campillo escriu comèdies clàssiques, d’embolics, que per algun estrany motiu em recorden l’estil de la trilogia Mozart-Da Ponte. Són comèdies de saló molt elegants que a més a més, té el bon gust d’amanir amb peces de música clàssica molt ben triades. Qui sigui que les escull, té un gust exquisit. En el cas d’aquesta obra era obligat fer sonar l’Scherzo de Mendelssohn, pertanyent, precisament a El somni d’una nit d’estiu, però també van sonar el Preludi a la migdiada d’un faune (Debussy), la Seguidilla de Carmen o un fragment de l’obertura de Guillem Tell.

Els còmics d’una nit d’estiu, inspirada en l’obra de Shakespeare, és una obra rodona que ningú no s’hauria de perdre perquè és molt divertida, molt imaginativa i molt ben interpretada. I ens confirma un nom més en el brillant firmament actual de joves dramaturgs catalans.

Títol: Els còmics d’una nit d’estiu (inspirat en l’obra de Shakespeare)
Autor, director i dramatúrgia: Ivan Campillo
Intèrprets: Ivan Campillo, Quim Casas, Sílvia Forns, Víctor Genestar, Ramon Godino
Espai: Versus Teatre
Dates: del 4 de juliol al 31 d’agost

Valoració: 5/5

Quant a Elsa Álvarez Forges

Barcelona, 1976. Sóc llicenciada en Història, en Filosofia i en Documentació, i graduada en Cant i en Arxivística. Arxivera a la Ciutat de la Justícia de Barcelona i l'Hospitalet i aprenent de novel·lista. Melòmana, teatròfila, lectora, serièfila i cinèfila (em penso que per aquest ordre).
Aquesta entrada ha esta publicada en Teatre. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.