La síndrome de Stendhal

Crònica cultural barcelonina i altres reflexions

Els eufòrics

El teatre que es fa a Barcelona és bo o molt bo de manera majoritària, però hi ha excepcions. Lamento començar la crònica d’aquesta manera, però Els eufòrics és una obra insulsa, sense substància i amb molt poca gràcia. L’única cosa que la salva és una interpretació enginyosa per part dels actors, especialment de Mercè Martínez, per convertir un text completament pla en una cosa mig presentable.

D’antuvi, cal dir que la Sala Muntaner canvia l’estructura per donar cabuda a aquesta obra. Deixa inservible l’escenari i l’obra se situa al bell mig de la sala, amb unes quantes files de butaques a cada banda. Els actors es mouen en un espai rectangular amb dos penja-robes com a únic decorat, de la qual cosa els actors ja avisen al principi de l’obra, que tot allò que mencionen i no veiem, ho hem de visualitzar. Trobo que incloure una falta de mitjans al text dramàtic és un recurs pobre.

L’argument de l’obra és estrambòtic, potser deliberadament surrealista, però és insuls, no té grapa. Una ONG que vol salvar les gambes necessita diners per tirar endavant les seves accions i per subsistir. A partir d’aquí s’alternen diversos esquetxos de manera no lineal protagonitzats per membres de l’ONG, per possibles donants i fins i tot per les gambes mateixes, que no sé per què, representa que són argentines. I val a dir que Mercè Martínez té una gràcia innata parlant en castellà argentí i ballant.

No cal que una història sigui versemblant perquè esdevingui creïble, però ha d’atrapar l’espectador i fer-lo partícip de l’acció i que es pugui identificar amb els personatges que la protagonitzen. En el cas d’Els eufòrics no passa cap de les dues coses, perquè l’obra és desangelada i sense escenografia queda descontextualitzada i freda. A més, els esquetxos no queden prou ben engranats i la història no està prou ben travada.

Ara bé, el treball dels actors és molt bo, especialment el de Mercè Martínez i el de Lluís Villanueva. Rosa Cadafalch i Xavi Francés queden més discrets. En resum, Pep Pla i Marc Angelet han escrit un text molt mediocre que no té el nivell del teatre professional. Potser els mateixos esquetxos fets de manera aïllada per televisió podrien haver tingut gràcia, però en teatre no resulta.

Títol: Els eufòrics
Autors: Pep Pla i Marc Angelet
Director: Pep Pla
Intèrprets: Rosa Cadafalch, Xavi Francés, Mercè Martínez, Lluís Villanueva
Lloc: Sala Muntaner
Dates: del 2 al 27 de juliol

Valoració: 1.5/5

Publicat dins de Teatre | Deixa un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.