L’accident

Títol: L’accident. Homenatge a Albert Camus
Autora, dramatúrgia i direcció: Carme Cané
Intèrprets: Xavier Ripoll, Tilda Espluga, Jacob Torres, Nies Jaume
Lloc: Sala Beckett
Dates: del 20 de maig al 10 de juny (només els dimarts)

Valoració: 4/5

La Sala Beckett programa quatre funcions de L’accident, una obra que ja es va poder veure l’any passat a l’Espai Lliure en el marc del Festival Grec. Es tracta d’una obra original i diferent sobre la vida i la mort del gran pensador existencialista Albert Camus que parteix d’una premissa molt imaginativa i que té un final molt filosòfic.

Camus és un pensador compromès amb la societat, però alhora individualista i reflexiu i no s’està de criticar el totalitarisme. Per a ell, l’individu, amb totes les seves contradiccions, és el centre de l’existència. A L’accident, Carme Cané ens proposa un viatge per la seva obra mitjançant l’escenificació de fragments d’El primer home, L’estranger, El mite de Sísif, Calígula i Els justos. El títol de l’obra, òbviament, fa referència a l’accident automobilístic en què van morir Camus i el seu editor, Michel Gallimard, que conduïa el cotxe.

La trama, ben original i relacionada amb l’ateisme de Camus, la porten els dos àngels de la guarda de Camus i de Gallimard, que han de fer balanç de llurs vides per decidir si les seves ànimes van al cel, a l’infern o al purgatori. El repàs a la vida de Camus es fa a través de les seves obres i L’accident s’articula en escenes independents, ara protagonitzades pels dos àngels, ara per Camus, que a poc a poc van bastint la vida del dramaturg francès.

Els àngels són uns personatges divertits i plens de dubtes que interpreten Jacob Torres i Nies Jaume vestits de blanc i amb unes bambes amb rodeta incorporada que a vegades fan patir, sobretot per Nies Jaume —Jacob Torres controla millor el mecanisme per fer rodolar les bambes. Xavier Ripoll, un actor que sempre m’ha agradat, especialment per la seva veu avellutada, és un Camus esplèndid, l’home insubornable i d’expressió trista. A banda de Camus, també encarna els diversos personatges de les seves obres que s’escenifiquen al costat de Tilda Espluga, que fa una mica tots els papers de l’auca al costat de Ripoll, des de la seva amant, l’actriu María Casares, fins als personatges necessaris per escenificar Els justos o L’estranger.

El resultat és una obra original, fresca i fins i tot divertida. Fa pensar, i tant, però no és gens abstrusa, ans al contrari. L’aparició dels àngels és una gran troballa que connecta directament amb les idees de Camus i el final és, podríem dir, absurd —com el final de la vida de Camus—, o sigui que ve a exemplificar el seu pensament. El text de Carme Cané no és ben bé apte per a tots els públics, ja que qui no estigui mínimament familiaritzat amb la vida i l’obra de Camus perdrà moltes referències, però és un text molt bo. Sense ser teatre popular, és lleuger però fa rumiar. Cal felicitar la Sala Beckett per haver recuperat aquesta obra.

Font: Núvol

Quant a Elsa Álvarez Forges

Barcelona, 1976. Sóc llicenciada en Història, en Filosofia i en Documentació, i graduada en Cant i en Arxivística. Arxivera a la Ciutat de la Justícia de Barcelona i l'Hospitalet i aprenent de novel·lista. Melòmana, teatròfila, lectora, serièfila i cinèfila (em penso que per aquest ordre).
Aquesta entrada ha esta publicada en Teatre. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.