Mares! Maternitat a crits

Títol: Mares! Maternitat a crits
Autors: Lesley Ayvazian, Brooke Berman, David Cale, Jessica Goldberg, Beth Henley, Lameece Issaq, Claire Lazebnik, Lisa Loomer, Michele Lowe, Marco Pennette, Theresa Rebeck, Luanne Rice, Annie Weisman, Cheryl L. West
Versió: Guillem Clua
Director: Oriol Tarrason
Repartiment: Lloll Bertran, Mireia Gubianas, Sandra Monclús, Vanessa Segura, Óscar Jarque
Lloc: Teatre Condal
Dates: del 29 d’abril a l’1 de juny

Valoració: 2/5

Anar a veure una comèdia de les que fan als teatres comercials de Barcelona per mi sempre és un risc. Un risc que sigui una xaronada amb un humor de traç gruixut i molt evident. Però Mares! em va cridar l’atenció perquè vaig veure-hi els noms d’Oriol Tarrason (director de Les Antonietes) i de Guillem Clua (Smiley, Gust de cendra), i perquè havia llegit que els autors dels diferents esquetxos que integren l’obra estan entre els millors guionistes actuals de sèries de televisió americanes —de les quals sóc una fan abrandada, cal dir-ho.

De cap manera no es pot dir que Mares! sigui una comèdia xarona, però tampoc no és una comèdia brillant. Les ironies no estan gaire ben trobades i no hi ha prou elements de comicitat per arrencar rialles al públic. L’humor no és que sigui massa evident, és que molts cops no n’hi ha, els autors no han sabut treure prou suc de situacions en principi hilarants però que acaben convertint-se en monòtones gairebé. Totes les històries són massa planes per generar comicitat.

En canvi, la interpretació de les actrius és magnífica. Cadascuna en el seu paper, aborden personatges grotescos i estrafets amb molta habilitat i naturalitat. De seguida fan l’espectador partícip de la història que li estan explicant. És una llàstima que el text no permeti que es llueixin més. Lloll Bertran, que més enllà d’una comediant —en el millor sentit de la paraula— és una gran actriu, molt versàtil, broda cadascuna de les seves intervencions. Les altres tres actrius, Sandra Monclús (El nom, George Kaplan), Mireia Gubianas i Vanessa Segura, tenen una vessant còmica prou reeixida, però novament el text no els permet lluir-se del tot. L’únic actor a escena, Óscar Jarque, queda en un segon pla, més discret, però correcte.

Mares! aborda totes les etapes de la vida d’una mare, cosa que permet crear tota mena de diàlegs enginyosos, però no hi ha cap esquetx que tingui prou agudesa, tots parteixen de situacions divertides ja de per si i no aconsegueixen embolicar la troca per arribar a un clímax còmic. Res no s’enfila, tot queda pla. Així doncs, una gran feina per part dels intèrprets i d’Oriol Tarrason, que ha optat per una escenografia minimalista que només juga amb els colors de fons, però al servei d’un text insuls i sense gaire gràcia. Vaticino que no serà cap èxit sonat.

Quant a Elsa Álvarez Forges

Barcelona, 1976. Sóc llicenciada en Història, en Filosofia i en Documentació, i graduada en Cant i en Arxivística. Arxivera a la Ciutat de la Justícia de Barcelona i l'Hospitalet i aprenent de novel·lista. Melòmana, teatròfila, lectora, serièfila i cinèfila (em penso que per aquest ordre).
Aquesta entrada ha esta publicada en Teatre. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.