Top model

Títol: Top model
Autor: Sergi Pompermayer
Director: Pep Cruz
Intèrprets: Pep Cruz, Anna Azcona, Jordi Coromina
Lloc: Teatre del Raval
Dates: del 23 d’abril a l’1 de juny

Valoració: ???

No recordo si he vist mai res de Sergi Pompermayer al teatre, però en aquesta ocasió vaig poder gaudir de la reposició de la hilarant Top model, que l’any passat es va representar durant quatre dies al teatre Poliorama, i que enguany ha tornat al Teatre del Raval. Fins i tot l’han allargat una setmana, de la qual cosa m’alegro molt, ja que el dia que hi vaig anar jo érem quatre gats, tristament.

Top model és una comèdia per pixar-se de riure. És un humor de traç gruixut, però sense arribar a la xaroneria insofrible. En realitat, és una paròdia despietada del culte a la imatge, que és una de les religions contemporànies al món occidental. La història es fracciona en esquetxos a través dels quals veiem l’evolució d’un top model mundialment famós per la seva bellesa que un dia decideix operar-se per fer-se lleig i ser normal. Aquest és Pep Cruz, que es passa la major part de l’obra fent de top model amb la seva figura d’home normal. El contrast exagerat entre allò que veiem i els diàlegs, a propòsit de la seva bellesa insuportable, és l’element absolutament satíric i hilarant de l’obra.

Tots tres actors, Pep Cruz, Anna Azcona i Jordi Coromina estan esplèndids en els papers que els toquen —uns quants de diferents a Azcona i a Coromina—, molt ben adaptats al registre còmic de personatges grotescos, exagerats i extravagants. De fet, no sabria dir quin dels tres resulta més còmic, potser Jordi Coromina. A cada esquetx Azcona i Coromina fan papers de diversos personatges que han acompanyat el top model Max en diferents moments vitals, des dels seus pares fins a la seva dona o el seu psiquiatre. En Max es fa gran i passa per diverses fases, però Pep Cruz sempre és el mateix, i el moment culminant arriba al moment just abans de sotmetre’s a l’operació estètica, en què la doctora explica tot el que li faran amb la cirurgia per tal de convertir-lo en una persona normal de cap a peus. Aquest és un moment per trencar-se literalment de riure.

El Teatre del Raval és un espai modest però que fa una programació prou bona. Jo en recordo Dotze homes sense pietat, però se n’hi han fet d’altres de molta categoria. Top model és una comèdia lleugera però amb missatge, d’aquelles que segurament no resistirà el pas del temps a llarg termini, però és del tot recomanable per a tothom perquè més enllà de riure també fa rumiar sobre una cosa que ens afecta a tots com és la preocupació, a vegades excessiva, per la imatge física. I per revestir-ho de comèdia, Pompermayer ho exagera molt tot, a manera de caricatura, per a la qual Pep Cruz fa un paper divertidíssim.

És una comèdia diferent de les que podem veure normalment, perquè no tracta embolics amorosos —només col·lateralment— i en canvi agafa un tema social candent i es riu del mort i del qui el vetlla. Famosos operats, alerta.

Quant a Elsa Álvarez Forges

Barcelona, 1976. Sóc llicenciada en Història, en Filosofia i en Documentació, i graduada en Cant i en Arxivística. Arxivera a la Ciutat de la Justícia de Barcelona i l'Hospitalet i aprenent de novel·lista. Melòmana, teatròfila, lectora, serièfila i cinèfila (em penso que per aquest ordre).
Aquesta entrada ha esta publicada en Teatre. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*