Tomás Moro, una utopía

Títol: Tomás Moro, una utopía
Autors: William Shakespeare, Anthony Munday, Henry Chettle, Thomas Dekker, Thomas Heywood
Versió: Ignacio García May
Traductors: Aurora Rice, Enrique García-Máiquez
Directora: Tamzind Townsend
Intèrprets: José Luis Patiño, Paco Déniz, Lola Velacoracho, Silvia de Pé, Sandra Arpa, Manu Hernández, César Sánchez, Daniel Ortiz, Chema Rodríguez-Calderón, Jordi Aguilar, Ricardo Cristóbal
Lloc: BARTS
Dates: del 27 de febrer al 9 de març

Valoració: ????

Tot i que Shakespeare té obres ambientades a la seva època, mai no m’havia passat pel cap que pogués tenir-ne una amb Thomas More de protagonista. De fet, però, aquesta obra desconeguda i enigmàtica no és ben bé del geni anglès, sinó que fou escrita a deu mans, dues de les quals eren de Shakespeare. En realitat es considera que Shakespeare va tenir-hi una participació més aviat escassa, i que l’autor principal dels cinc va ser Anthony Munday.

Per què tant de misteri amb aquesta obra? Per què s’ha discutit fins no fa gaire que l’autoria pogués ser parcialment de Shakespeare? Doncs perquè és teatre compromès de l’època. A Thomas More els autors retraten un rei dèspota i sense escrúpols que no dubta a enviar un home just a la forca perquè ha gosat desafiar-lo oposant-se a la conversió de l’Estat al protestantisme. És, doncs, una obra amarada d’èpica en què un home proper al rei s’estima més conservar la integritat moral que trair els seus principis.

En aquest cas és la primera vegada que Thomas More s’ha pogut veure representada a l’estat espanyol, i ha anat a càrrec de la companyia de la Universitat Internacional de La Rioja, sota la direcció experimentada de Tamzin Townsend. Un total d’onze actors a escena donen vida no només a uns personatges, sinó a una època sencera. L’escenografia, molt imaginativa, es basa en projeccions de vídeo que serveixen com a decorats canviants d’espais diversos. Els actors, una companyia que es nota homogènia, fan cadascú el seu paper sense afany individualista per part de ningú. Val a dir que tret del personatge de Thomas More, els altres sempre actuen en grup, ja sigui com a vilatans, com a membres d’un tribunal de justícia o com a família. Així doncs, som davant d’una obra coral que gira al voltant d’un únic protagonista.

A parer meu, l’obra es nota que no és pròpiament de Shakespeare per una raó molt simple: el teatre shakespearià està ple de metàfores, imatges i digressions filosòfiques i cosmològiques, és molt elaborat, bellíssim i amb una sonoritat exquisida. Thomas More, en canvi, està escrit en un llenguatge més planer i més fàcil d’entendre. Només en algun moment, com en una intervenció de la filla de More, hi veiem la mà de Shakespeare, però la majoria de l’obra és directa i perfectament intel·ligible. Potser Thomas More no té l’excel·lència literària del corpus shakespearià, però és un text ple de força i de compromís amb les idees. És teatre històric atemporal, perquè l’argument és universal i extrapolable a qualsevol època.

Pel que fa a l’espai on s’ha representat durant dues setmanes, el teatre BARTS, he de dir que era la primera vegada que el trepitjava. És un teatre de dimensions mitjanes que es compon d’una platea sense desnivell i d’un pis. És modern i còmode, però la manca de desnivell és del tot inconvenient. A banda de teatre també s’hi fan concerts, però no crec que això pugui explicar un pati de butaques pla. Jo vaig tenir sort que a la fila del davant no hi havia ningú.

Quant a Elsa Álvarez Forges

Barcelona, 1976. Sóc llicenciada en Història, en Filosofia i en Documentació, i graduada en Cant i en Arxivística. Arxivera a la Ciutat de la Justícia de Barcelona i l'Hospitalet i aprenent de novel·lista. Melòmana, teatròfila, lectora, serièfila i cinèfila (em penso que per aquest ordre).
Aquesta entrada ha esta publicada en Teatre. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.