Janine Jansen & Friends a l’Auditori
Programa del concert:
· Bach, concert per a violí en la menor, BWV 1041; concert per a oboè en do major, BWV 1055; concert per a dos violins en re menor, BWV 1043; concert per a violí en mi major, BWV 1042; concert per a violí i oboè en do menor, BWV 1060
Intèrprets: Janine Jansen & Friends
Lloc: l’Auditori (Sala Oriol Martorell)
Data: 3 de març
Valoració: ?????
Sempre és un plaer descobrir talents musicals joves. En aquest cas, la violinista neerlandesa Janine Jansen va ser tot un descobriment per a mi, atès que anava al concert que va oferir a l’Auditori perquè em feia curiositat la seva fama i, sobretot, atreta per un programa molt llaminer integrat exclusivament per obres de Bach.
Afortunadament, he d’admetre que l’actuació de Janine Jansen i la seva orquestra va ultrapassar de molt qualsevol expectativa que pogués tenir-ne. Acostumada com estic a sentir aquests concerts de Bach en la versió canònica d’Itzhak Perlman amb l’English Chamber Orchestra dirigida per Daniel Barenboim, Jansen em va fer descobrir una nova manera d’interpretar-los, amb criteris històrics més apropats a l’època de Bach, amb un estil més staccato i unes notes no tan sostingudes i més lleugeres.
En primer lloc, s’ha de dir que Janine Jansen és una violinista de primera —que toca un Stradivarius—, amb un so ple però àgil i fresc i una afinació perfecta. Toca amb un estil delicat i perfectament integrada en el conjunt fins al punt que a vegades potser se’n destacava massa poc, tenint en compte que aquests són concerts per a instrument solista, i no concerti grossi. Cal dir que a banda d’una tècnica perfecta, té temperament, força i personalitat, i això la fa una intèrpret brillant. A més a més, i penso que no és sobrer fer-ne menció, és alta, prima, elegant i molt guapa.
La seva orquestra, integrada per onze músics —tres primers violins, tres segons, dues violes, un violoncel, un contrabaix i un clavecí—, és un conjunt absolutament compacte i homogeni, amb un so brillant i un gran domini de l’estil barroc, que interpreten amb instruments moderns però amb criteris històrics. Llevat del clavecí i el violoncel, tots els músics toquen drets, a la manera de les orquestres barroques italianes, i la compenetració entre tots ells és absoluta. Pròpiament, es pot dir que Janine Jansen no dirigeix, sinó que amb una lleu indicació del cap ja saben tots quan han de començar. Sentir aquell conjunt numèricament tan petit però musicalment tan immens va ser un autèntic goig.
A banda de Janine Jansen, cal destacar dos solistes més: l’oboè de Ramón Ortega Quero i el segon violí de Boris Brovtsyn. Ortega Quero va tocar el concert BWV 1055 (per a oboè) i el BWV 1060 (per a violí i oboè), al costat de Jansen. Si bé en el primer va tocar amb una tècnica immaculada però un punt maquinal, mancat d’expressivitat, en el segon es va deixar anar i va fer-ne una execució molt emotiva. Qui m’agradaria destacar amb majúscules és el segon violí del concert per a dos violins BWV 1043. Brovtsyn i Jansen van tocar en una simbiosi perfecta entre si i amb l’orquestra. Especialment en el segon moviment, del qual es diu que és el diàleg de Bach amb Déu, els dos violins van sonar com si en fossin un de sol, amb una connexió entre tots dos que va assolir nivells gairebé celestials. Com a propina, van tocar la cèlebre ària “Erbarme dich” de la Passió segons sant Mateu, en una versió en què la part solista la va tocar l’oboè. Una ària que és un dels cims més alts de la producció bachiana per Janine Jansen & Friends va ser el colofó grandiós d’un concert estratosfèric que no ens traurem fàcilment del cap.