La síndrome de Stendhal

Crònica cultural barcelonina i altres reflexions

Un mosquit petit

Títol: Un mosquit petit
Autor i director: Marc Artigau
Intèrprets: Isaac Alcayde, Pep Cruz, Anna Ycobalzeta
Lloc: TNC (Sala Tallers)
Dates: del 22 al 26 de gener

Valoració: ????

Aquesta és la segona obra que s’ha fet al TNC al voltant de Fum. Aquí l’autor no és Josep Maria Miró, sinó un joveníssim autor de 29 anys, Marc Artigau. Un mosquit petit és una obra amb una estructura narrativa impecable, amb un principi confús i estrany que a mesura que la història es va desenvolupant s’entén. És com anar descabdellant una troca complexa i plena d’arestes.

L’obra té la virtut de ser interessant, atractiva, amena, i alhora de denúncia social. És la història del pare d’un fill discapacitat psíquic que fa mans i mànigues perquè readmetin el noi a la feina d’on l’han acomiadat. És una història molt punyent, el drama d’un pare que està disposat a fer el que calgui per aconseguir el seu objectiu.

A mesura que avança la conversa, anem veient totes les arestes del conflicte i les fissures dels personatges. L’acció transcorre a temps real, cosa que dóna sensació de vivesa i de naturalitat a la història. En un moment, l’empleada de l’empresa que ha suggerit l’acomiadament d’aquell noi, veu ensorrada la seva fortalesa aparent. Els sentiments, la humanitat afloren per damunt de les raons econòmiques o empresarials. Per sota o per sobre de les xifres hi ha drames humans que de cap manera es poden menystenir.

La interpretació absoluament estel·lar de Pep Cruz com a pare dóna encara més força a la història, contraposat a la inicialment frívola Anna Ycobalzeta, que roman aliena al drama que suposa cada acomiadament. Al final, ella mateixa queda atrapada en la teranyina que li ha teixit hàbilment el pare del noi. El final de l’obra és difús, però s’ha presentat el conflicte i s’ha palesat la denúncia amb tota la cruesa. Isaac Alcayde, l’actor que dóna vida al noi discapacitat, fa un gran paper, de manera que l’obra queda magistralment interpretada.

Veritablement, és una llàstima que només s’hagi representat durant cinc dies a la Sala Tallers del TNC. Una obra com aquesta hauria de pujar a l’escenari durant uns quants mesos, perquè tothom tingués l’oportunitat de veure-la. I és un goig que vagin sortint nous dramaturgs catalans, cada vegada més joves, brillants com Marc Artigau. Un mosquit petit no és una obra per passar l’estona i prou, sinó una obra agradable de veure i difícil d’oblidar, que fa pensar una estona llarga.

Publicat dins de Teatre | Deixa un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.