La síndrome de Stendhal

Crònica cultural barcelonina i altres reflexions

Norway. Today

Títol: Norway. Today
Autor: Igor Bauersima
Director: Àlex Mañas
Intèrprets: Mariona Tena, Joan Carles Suau
Lloc: La Seca-Espai Brossa (Sala Leopoldo Fregoli)
Dates: del 8 al 26 de gener

Valoració: ???

És una obra original perquè aborda un tema poc tractat de manera frontal en el teatre: el suïcidi. Dos joves plens de salut i amb tota una vida per davant, decideixen suïcidar-se plegats. Em penso que és força complicat entrar en la ment d’un suïcida, i més si és jove i aparentment no té problemes. L’aproximació que fa al tema Igor Bauersima en forma dramatitzada és acurada, reflexiva, i sobretot, amb molt bon gust.

En realitat, però, el tema de l’obra no és la mort, sinó la vida. Els dos joves, en el periple que fan per arribar a un fiord de Noruega on poder-se suïcidar còmodament, descobreixen la il·lusió i les petites coses quotidianes que els empenyen irremissiblement a viure. Són dues persones solitàries que quan descobreixen la companyia de l’altre s’adonen que tenen tantes coses en comú, que reneix dins seu la il·lusió de viure, de compartir coses i d’estimar-se. Després de fer voltes a les seves vides, s’adonen que no estan tan sols com es pensen i a poc a poc es va capgirant el motiu del viatge als fiords noruecs. L’instint de supervivència acaba vencent. Eros venç Thanatos.

Presentat en una escenografia minimalista a la minúscula Sala Leopoldo Fregoli de La Seca, el muntatge se serveix d’una pantalla que projecta estructures de dibuix lineal, absolutament esquemàtiques, per fer saber a l’espectador els canvis de localització espacial. Així doncs, tot el pes de l’obra recau sobre el diàleg, que és aparentment lleuger, però alhora dens i profund, perquè els dos joves miren de racionalitzar el motiu que els impel·leix a suïcidar-se per poder-lo explicar a l’altre. La paradoxa que el text presenta és la necessitat de llevar-se la vida al costat d’una altra persona. Això fa que la privacitat s’esquerdi i triomfi la vida.

Novament, vaig veure dos actors que no coneixia: Mariona Tena i Joan Carles Suau. Em van sorprendre molt gratament. Només tinc un retret a fer, concretament al traductor, el nom del qual no apareix enlloc: podria expressar-se en un català mínimament correcte i decent? Hi havia massa expressions que grinyolaven i feien un mal terrible a les orelles. És un fet lamentable que cada vegada es repeteix més al teatre de casa nostra. Encara que un text dramàtic està escrit per ser dit, és possible parlar sense fer un ús constant i abusiu de castellanismes per als quals no costa gens trobar l’equivalent català (per exemple, “cuna” – “bressol”).

Publicat dins de Teatre | Deixa un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.