Fum/La dona que perdia tots els avions
Títol: Fum
Autor i director: Josep Maria Miró
Intèrprets: Carme Elias, Anna Sahun, Joan Carreras, Lluís Marco
Lloc: TNC (Sala Petita)
Dates: del 18 de desembre al 26 de gener
Valoració: ????
Títol: La dona que perdia tots els avions
Autor i director: Josep Maria Miró
Intèrprets: Francesc Garrido, Lina Lambert, Mercè Mariné
Lloc: TNC (Sala Tallers)
Dates: del 15 al 19 de gener
Valoració: ???
Tenia ganes de veure una altra obra de Josep M. Miró, l’autor d’El principi d’Arquimedes, aquella peça tan original i narrativament estructurada de manera magistral. Fum està estructurada de la mateixa manera, és a dir, articulada a través d’episodis tallats que fan avançar la història de manera discontínua. La diferència amb El principi d’Arquimedes és que a Fum l’acció avança linealment, és a dir, no hi ha anades endavant i endarrere en el temps.
Dos matrimonis, un de jove i un de madur, viuen de maneres diferents la seva estada —per motius molt diferents— en un país del tercer món. A cada episodi sempre hi veiem la conversa entre dos dels quatre personatges, amb la qual cosa a mesura que avança l’obra ens anem formant un poliedre de moltes cares, perquè cadascú explica el que vol, el que sent, el que creu, i les versions no casen entre si. A mesura que anem sabent coses d’ells es va creant una atmosfera confusa que tendeix al caos, especialment per les intervencions de la dona madura, que mai no sabem si diu la veritat.
És una obra estranya, intel·ligent, amb un final argumentalment poc clar, però molt agradable de veure. La interpretació dels quatre actors és esplèndida, es nota espontània i natural, tot i que tractant-se de quatre primeres espases de l’escena catalana, això no és cap sorpresa. La dramatúrgia, formada per una estructura polivalent, és sòbria i perfectament adequada per a una història que passa íntegrament dins d’un hotel.
Paral·lelament, el TNC ha programat dues obres “satèl·lit” que giren al voltant de Fum. Són La dona que perdia tots els avions, del mateix Josep M. Miró, i Un mosquit petit, de Marc Artigau. Aquestes obres s’han representat durant quatre dies cadascuna a la Sala Tallers al preu mòdic de 6 €. La dona que perdia tots els avions, igual que Fum, és una obra estranya i misteriosa que passa en un país exòtic on una turista occidental es perd, primer sembla que accidentalment, i més endavant veiem que la cosa té més envergadura.
Josep M. Miró és un autor innovador, que és capaç de bastir obres intel·ligents i originals sense recórrer a tòpics. Les seves peces tenen pocs personatges però molt ben construïts, plens de contradiccions i sovint perduts, amb els quals mai no queda clara la frontera entre la veritat i la il·lusió. Podríem dir que la seva obra gairebé voreja la ciència-ficció, perquè res no és el que sembla, hi ha coincidències estranyes i tot pot capgirar-se en un instant. El factor sorpresa n’és l’element principal, però no en sentit narratiu, sinó estructural.
Hi ha una cosa que em va fer somriure especialment a Fum, i és que el personatge de Lluís Marco, el diplomàtic que també és novel·lista, em va fer pensar vivament en Carles Casajuana, diplomàtic que fins a dia d’avui ha escrit nou novel·les, de les quals jo havia llegit L’últim home que parlava català pocs dies abans d’anar a veure Fum. Coincidència?