Iaia!

Títol: Iaia!
Autor i director: Roger Peña
Intèrprets: Montserrat Carulla, Vicky Luengo, Aleix Peña Miralles
Lloc: Teatre Romea
Dates: del 26 de desembre al 19 de gener

Valoració: ?

Tot i que es podia intuir fàcilment que es tractava d’una comedieta fàcil, tenia molt d’interès i curiositat per veure aquesta obra, per dos motius: per tornar a veure una obra de Roger Peña, del qual tant em va agradar Poder absoluto, i per veure per darrera vegada la gran Montserrat Carulla dalt de l’escenari. Però aquell dia vaig sortir decebuda del teatre: Iaia! no és una comedieta senzilla, sinó una obra amb un argument pobre i inconnex que només permet un lluïment restringit a Carulla.

L’obra és molt fluixa, té una trama que avança a batzegades, sense un fil argumental clar que vagi seguint. Té moments divertits, però no s’aguanta gaire per enlloc. Evidentment, és una obra per al lluïment de Montserrat Carulla, a qui han fet un paper a mida, però això no justifica una obra dolenta. La base de la comèdia són els malentesos i les coincidències inoportunes, però tots els elements de la trama han de quedar molt ben travats per tal de generar girs còmics. Iaia! és un seguit d’elements còmics apareguts com a bolets, però en cap moment no hi ha connexions entre si que facin que la història avanci d’alguna manera. No hi ha cap engranatge que enllaci les peces de la trama i les faci girar.

Vaig tenir la sensació que Aleix Peña i Vicky Luengo feien de cor de Montserrat Carulla, que l’acompanyaven de manera secundària en la seva interpretació estel·lar. No és cap novetat dir que Carulla està esplèndida, però potser m’hauria agradat més veure-la per darrer cop en un paper menys acomodat i de més envergadura. És com si Roger Peña hagués escrit l’obra perquè Carulla hi impartís una lliçó a dos joves dins la història, i a dos actors joves fora de la història. No m’agrada aquest plantejament.

Així doncs, metafòricament podríem dir que si aquesta obra és l’ocàs de Carulla, és també l’albada de Vicky Luengo i d’Aleix Peña. A ella ja la vam poder veure a Una història catalana de Jordi Casanovas al TNC. A ell jo no l’havia vist mai. Els desitgem la millor sort i un futur ple d’obres millors que aquesta.

Quant a Elsa Álvarez Forges

Barcelona, 1976. Sóc llicenciada en Història, en Filosofia i en Documentació, i graduada en Cant i en Arxivística. Arxivera a la Ciutat de la Justícia de Barcelona i l'Hospitalet i aprenent de novel·lista. Melòmana, teatròfila, lectora, serièfila i cinèfila (em penso que per aquest ordre).
Aquesta entrada ha esta publicada en Teatre. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.