Romeu i Julieta

Títol: Romeu i Julieta
Autor: William Shakespeare
Traductor: Miquel Desclot
Versió: Dugald Bruce-Lockhart i Roger Warren
Director: Dugald Bruce-Lockhart
Espai escènic i vestuari: Ricard Prat i Coll
Repartiment: Sílvia Forns, Guillem Motos, Emilià Carilla, Andrea Montero, Òscar Bosch, Helena Font, Toni Mas, Lluís Olivé, Xesco Pintó, Jordi Robles, Xisco Segura
Lloc: Teatre Akadèmia
Dates: de l’11 de desembre al 12 de gener

Valoració: ?????

Diria que és el Shakespeare més ben fet que he vist mai. En qualsevol cas, és el millor que he vist d’ençà d’El rei Lear que Oriol Broggi va dirigir a la Biblioteca de Catalunya. El Teatre Akadèmia ha donat una bufetada i una lliçó als grans teatres catalans, que amb molts més recursos, ofereixen uns shakespeares despersonalitzats i freds, sense ànima, i sense força. Produccions com El mercader de Venècia del TNC o Coriolà del Lliure queden a anys llum d’aquest Romeu i Julieta.

Els drames shakespearians es basen en un text sòlid, ple de força, que exulta vida pels quatre costats. No cal un muntatge ple de llums, de música i de colors per escenificar-ho. Dugald Bruce-Lockhart, el director d’aquesta producció, ho sap molt bé, atès que és membre de la companyia anglesa Propeller, integrada només per actors masculins, que es dedica a representar obres del dramaturg anglès dins i fora del Regne Unit. Diuen que des que va veure l’escenari del Teatre Akadèmia va tenir clar que era el lloc ideal per representar-hi Romeu i Julieta, aprofitant l’espai del pis superior en forma de balcó.

Amb aquest muntatge ens ha captivat a tots. Conté l’essència del teatre shakespearià, està fet amb una sobrietat extrema, amb vestits austers, sense efectes de so, amb música en directe i en un escenari petit. Tot plegat ens transporta al teatre que es feia en època de Shakespeare, sense tecnologia ni mecànica. Aquesta sobrietat, sense dubte, realça el text dramàtic.

D’altra banda, també és de destacar que un teatre petit programi una obra amb onze actors en escena, quan la tendència actual és de fer obres amb dos o tres actors. Bravo novament pel Teatre Akadèmia. Si bé són actors bons però no amb prou taules per encarar un Shakespeare, el resultat és altament satisfactori, ja que el conjunt supera de molt la suma de les parts. Hi apareixen actors assidus de l’Akadèmia com Emilià Carilla o Andrea Montero, i actors que hem vist en d’altres teatres, com ara els protagonistes: Sílvia Forns (Teatre Gaudí Barcelona) i Guillem Motos (La Seca-Espai Brossa).

És una obra llarga, de dues hores i mitja de durada, però amb una tensió que no decau en cap moment, totes les accions succeeixen amb naturalitat i espontaneïtat, el muntatge permet que l’espectador es fiqui dins la història des del principi, els tres músics que hi ha en directe i que interpreten una música senzillíssima ens transporten gairebé al Globe Theatre de Londres on Shakespeare estrenava les seves obres. Amb un atrezzo mínim que es va reconvertint a mesura que avança l’obra, en tenim prou per imaginar-nos els escenaris de la història, perquè al capdavall, una gran recreació escènica amb tot luxe de detalls només és possible al cinema. Al teatre, allò que té més pes és el text dramàtic i la interpretació dels actors. La tecnologia no fa millor cap obra.

Bravo per Dugald Bruce-Lockhart i pel Teatre Akadèmia, que ens fa unes propostes tan valentes com irresistibles. Espero amb candeletes els propers muntatges que vindran.

Quant a Elsa Álvarez Forges

Barcelona, 1976. Sóc llicenciada en Història, en Filosofia i en Documentació, i graduada en Cant i en Arxivística. Arxivera a la Ciutat de la Justícia de Barcelona i l'Hospitalet i aprenent de novel·lista. Melòmana, teatròfila, lectora, serièfila i cinèfila (em penso que per aquest ordre).
Aquesta entrada ha esta publicada en Teatre. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.