The Good Wife
Títol: The Good Wife
Creadors: Michelle King, Robert King
Actors: Julianna Margulies, Chris Noth, Josh Charles, Archie Panjabi, Christine Baranski, Matt Czuchry, Alan Cumming
Canal d’emissió: CBS
Any d’inici: 2009
Temporada actual: 5
Fitxa IMDb
Valoració: ?????
És una sèrie meravellosa. N’acabo de veure la primera temporada -23 capítols-, i he de dir que no se li pot posar cap però. Hi ha dos tipus de sèries dramàtiques: aquelles en què els capítols són independents i no hi ha una trama que els enllaci, i aquelles amb una trama que lliga tots els capítols i de les quals no te’n pots perdre cap si vols seguir-ne el fil. Doncs bé, The Good Wife aconsegueix tots dos objectius alhora: d’una banda, cada capítol presenta un cas a resoldre pel despatx d’advocats on treballa la protagonista; de l’altra, hi ha una trama de fons molt potent, centrada en el seu marit, empresonat al principi de la sèrie per corrupció política. A mesura que avancen els capítols la trama de fons pren més i més importància fins a relegar a un segon pla els casos a resoldre.
Pel meu gust, un dels elements principals que fan esplèndida una sèrie és un bon argument, ben construït, ben travat, sense caps per lligar i sense elements gratuïts. The Good Wife té tot això, i a més, és una sèrie que compta amb uns actors magnífics, començant per Julianna Margulies, que jo no havia vist d’ençà d’Urgencias, i d’això ja fa molt de temps. Toni de la Torre, el serièfil oficial de Catalunya, va dir que no fa gaires anys va protagonitzar tot just una altra sèrie d’advocats, Canterbury’s Law, però no l’he vist i no en puc dir res. Margulies fa el paper de l’esposa d’un fiscal general que acaben d’empresonar, i ha de tornar a treballar, després de tretze anys d’inactivitat laboral, per mantenir la família -té dos fills adolescents i una sogra. És un personatge complex, polièdric, enigmàtic, aparentment feble, que de cop i volta es troba amb una situació del tot nova. Margulies és tota una senyora a escena i el paper d’Alicia Florrick li cau d’allò més bé.
El fiscal general empresonat, el seu marit, és Chris Noth, un dels galants de les sèries, que va captivar com a “Big” a Sex and the City, on feia un playboy ric i capriciós que feia ballar el cap a Sarah Jessica Parker. Tot i que ja en té cinquanta-molts, segueix sent molt atractiu, i es nota molt a gust amb el paper d’home poderós i manaire.
Un dels punts forts d’aquesta sèrie és que és força inclassificable. No és pròpiament una sèrie d’advocats, ja que acaba sent més important la vida privada de la protagonista que no pas la seva feina al bufet. Fins i tot hi ha casos que queden irresolts -i no passa res, gairebé ens és igual-, perquè la trama subjacent pren cada vegada més força. Evidentment, tampoc no és una sèrie política, malgrat que en té alguns tocs. Barreja diversos elements amb gran mestria. Hi ha enveja, amor, traïció, sexe, lliçons de vida, frustracions. Amb tot plegat, acabem sentint que aquells personatges formen part de les nostres vides, i volem saber-ho tot d’ells. Els creadors de The Good Wife han sabut construir una història complexa i intensa que atrapa l’espectador des del primer moment.