Estimat mentider
Títol: Estimat mentider
Autor: Jerome Kilty
Versió: Iraida Sardà
Director: Òscar Molina
Intèrprets: Joan Massotkleiner, Iraida Sardà
Lloc: Teatre Gaudí Barcelona
Dates: del 6 de desembre al 12 de gener
Un cop més, el petit Teatre Gaudí ens regala una perla d’època, centrada aquesta vegada en la figura de George Bernard Shaw, que aquí veiem en primera persona, com a personatge, i no com a dramaturg amagat com un titellaire darrere dels titelles. Jerome Kilty és l’autor d’aquesta peça que té com a protagonistes l’escriptor anglès i l’actriu Beatrice Stella Campbell, musa i amor més o menys platònic de Shaw. Basada en cartes autèntiques que es van intercanviar, narra les vicissituds que van passar tots dos, junts i separats, al llarg de quaranta anys, des de finals del segle XIX fins a la segona guerra mundial.
Joan Massotkleiner és Shaw i Iraida Sardà és Campbell. Ell, eternament enamorat d’ella, mai no perd aquella flegma britànica i se li adreça sempre amb elegància i pulcritud, encara que cremi de desig per dins. A través del carteig entre l’autor i l’actriu assistim a quaranta anys d’història del teatre i d’Europa, passen les dues guerres mundials i així i tot ell continua escrivint i ella actuant.
A través de les cartes s’allunyen i s’apropen, l’obra de Kilty juga expressament amb les paraules que s’intercanvien, que tan aviat són cartes com diàlegs cara a cara. Els dos personatges conversen, s’entenen, discuteixen, es barallen, però sempre subjau una compenetració total entre tots dos, fruit d’anys de coneixença i de dedicar-se al mateix món: el del teatre. Escrita en un llenguatge deliciós i meravellosament interpretada per Massotkleiner i Sardà, converteix l’espectador en un privilegiat pel fet de poder veure un George Bernard Shaw del tot convincent damunt l’escenari, no com a autor, sinó com a personatge.
Estimat mentider és una obra metateatral, és a dir, teatre dins el teatre. Això es fa palès a partir del moment que Shaw comença a preparar l’estrena de Pigmalió, la seva obra més famosa. Shaw ha escrit l’obra perquè Campbell en sigui la protagonista, Eliza Doolittle, però a ella li costa posar-se a la pell d’una florista gairebé analfabeta que parla un anglès de carrer molt defectuós. Troba totes les pegues al personatge, ja que no li permet el lluïment que ella espera, i a més, ja li ha passat l’edat d’interpretar una jove innocent que es troba a mercè dels perills de la vida.
És la història d’una amistat sincera, real, amb sentiments enquistats, però també intel·lectual i vicissitudinal. Massotkleiner i Sardà broden els personatges respectius i aconsegueixen que el minúscul escenari del Teatre Gaudí esdevingui un passeig per la història d’Europa durant la primera meitat del segle XX. Dotats tots dos d’una veu meravellosa que convida a somniar, ens fan posar de seguida en situació i no costa gens d’imaginar que són ben bé Shaw i Campbell, el dramaturg i l’actriu, el creador i la musa.
Aquesta obra és un gra de sorra més que corrobora feliçment el bon estat de salut de què gaudeixen les sales de teatre de petit format de Barcelona. Propostes com aquesta, delicioses però arriscades, són les que fan viure el bon teatre. Estem d’enhorabona a Barcelona.