Visita al Born Centre Cultural

El cap de setmana proppassat vaig visitar El Born CC, que va obrir al públic tot just el passat 11 de setembre, després d’anys de remodelació i condicionament, arran de la troballa d’un jaciment arqueològic d’època moderna al lloc on s’havia d’edificar la biblioteca provincial de Barcelona. No podria haver-se inaugurat en un moment millor que l’actual: a les portes del tricentenari de la desfeta de 1714, atès que n’és alhora la realitat material i el símbol perfecte. Gràcies a l’historiador i arquitecte Albert Garcia Espuche avui tenim El Born CC i no la biblioteca provincial.

El jaciment del Born, un dels pocs d’època moderna, ens mostra la vida quotidiana de la Barcelona de la baixa edat mitjana i l’edat moderna, una vida plena d’activitat comercial i de dinamisme que en bona part desfà la teoria estesa fins ara de l’anomenat període de la Decadència d’ençà de la monarquia dels Àustries a principis del s. XVI. És possible caminar pel jaciment i trepitjar els mateixos carrers que havien trepitjat els barcelonins de fa tres-cents i quatre-cents anys a través d’una visita guiada d’una hora de durada en què un expert va explicant les activitats que es feien a cada recinte que veiem, des de la taverna fins a la casa de la neu —on venien gel— passant pel triquet —la casa de joc. Al final del recorregut podem veure una vitrina on hi ha exposades algunes dels milers de bombes caigudes a Barcelona durant la contesa bèl·lica.

A nivell de terra, als quatre cantons de l’espai del Born, hi ha quatre sales: la Castellví, la Moragues, la Casanova i la Villarroel. A la sala Castellví hi ha la llibreria i el restaurant, gestionat per la casa Moritz. La sala Moragues és un espai polivalent que tant serveix per a conferències com per fer-hi obres de teatre. Les sales pròpiament d’exposició són la Casanova, on hi ha Fins a aconseguir-ho! El setge de 1714, l’exposició temporal sobre la història de la Guerra de Successió, i la sala Villarroel, on es pot veure Barcelona 1700. De les pedres a les persones, l’exposició permanent integrada pels objectes trobats al jaciment, entre els quals hi ha vaixella, cosmètics, daus i bales per jugar, baldufes o peces de vestir. O sigui, el parament domèstic dels barcelonins d’època moderna.

Tot plegat és un equipament cultural de primer ordre amb una presentació impecable. Cal agrair enormement a Quim Torra el seu treball infatigable per fer-ho possible, i és que cal recordar que la seva trajectòria ve de lluny: ja des de l’editorial que va fundar, A Contravent, va fer mans i mànigues per ressuscitar autors catalans del primer terç del XX que havien caigut injustament en l’oblit, com ara Just Cabot, Eugeni Xammar o Francesc Madrid, entre d’altres. És també un dels dos homes que van recórrer contra la sentència del TC sobre l’Estatut català al Tribunal d’Estrasburg. La seva trajectòria és un bon auguri pel que haurà de ser i de significar el nou Born. De moment, el programa d’activitats és ben llaminer.

És una sort per als barcelonins i per als catalans que s’hagi pogut recuperar aquest espai, excavar-lo i museïtzar-lo per fer-lo accessible a tots els ciutadans. La memòria històrica és una peça clau per a qualsevol poble, i al Born n’hi ha molta. No deixeu de visitar-lo.

Web del Born CC

Font: Diari Gran del Sobiranisme

Quant a Elsa Álvarez Forges

Barcelona, 1976. Sóc llicenciada en Història, en Filosofia i en Documentació, i graduada en Cant i en Arxivística. Arxivera a la Ciutat de la Justícia de Barcelona i l'Hospitalet i aprenent de novel·lista. Melòmana, teatròfila, lectora, serièfila i cinèfila (em penso que per aquest ordre).
Aquesta entrada ha esta publicada en Museus i exposicions. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.