Sa història des senyor Sommer
Títol: Sa història des senyor Sommer
Autor: Patrick Süskind
Traductor: Lluís Massanet
Director: Xicu Masó
Intèrpret: Pep Tosar
Lloc: Círcol Maldà
Dates: de l’11 al 29 de setembre
El Sr. Sommer s’acomiada, i no és l’únic. També ho fa el Círcol Maldà, el teatre que l’infatigable Pep Tosar ha maldat per tirar endavant amb propostes teatrals d’una altíssima qualitat durant els darrers cinc anys. Que tanqui un teatre sempre és una tragèdia, però encara ho és més si es tracta d’un espai com el Círcol Maldà, modest, amb pocs recursos però amb el talent i la il·lusió de la seva alma mater, Pep Tosar.
Sa història des Sr. Sommer és una obra de l’autor d’El perfum, Patrick Süskind, que Lluís Massanet ha traduït al català i que Pep Tosar ha interpretat en molts teatres en forma de monòleg. Es tracta d’una novel·la curta que narra les peripècies d’un nen en un poble d’Alemanya. La història és quotidiana, trivial, farcida de coses petites i de records tendres. Durant tota l’obra, Tosar sap tenir el públic captivat com si expliqués grans gestes dels herois, quan, de fet, ens explica els records d’infantesa, allò que per a un vailet és crucial i que als grans els fa gràcia per la innocència de la criatura.
Pep Tosar fa una interpretació estel·lar quan es posa a la pell del personatge quan era petit. Ens encomana aquella innocència i les ganes de descobrir coses noves, ens fa estar pendents de les seves conquestes, de les seves esperances i decepcions, i de l’estranyesa que li provoca un personatge enigmàtic com és el Sr. Sommer. És una obra tendra, deliciosa i sense pretensions que encomana un somriure constant. El protagonista d’aquesta obra em va recordar, especialment cap al final, el Papageno de La flauta màgica de Mozart, el caçador d’ocells trapella però innocent que al final es vol llevar la vida perquè no ha aconseguit la dona dels seus somnis. Però al final no ho fa, com tampoc no ho fa el protagonista de Sa història des Sr. Sommer, perquè s’adona que la vida és molt més que unes lliçons avorrides de piano.
És una obra que sap retratar a la perfecció l’èpica de les coses petites a través de la mirada d’un nen. Pep Tosar es posa a la pell del nen i ens transporta al seu món fins al punt que sentim les seves angoixes i temences. Ell sol a l’escenari, a vegades amb una guitarra, fa un monòleg divertit i tendre que interpel·la l’espectador. Amb la seva parla mallorquina, tan dolça, i una veu cadenciosa, ens bressa perquè ens submergim al seu món. Es nota que és una obra que té molt treballada, ja que la seva interpretació traspua una gran espontaneïtat i calidesa. Un deu absolut per Pep Tosar, l’intèrpret, i per Xicu Masó, el director.
Després de deixar el llistó tan alt al Círcol Maldà, restarem amatents als moviments que en temps a venir faci Pep Tosar, un autor i un director de referència indiscutible a casa nostra, que hauria de gaudir de més espais on actuar. El que ha fet al Círcol Maldà durant els cinc anys que ha durat ha estat més que lloable, i que ara tanqui és una petita mort. Espero, esperem tornar-lo a veure ben aviat actuant on sigui. El 3 d’octubre proppassat es va fer el comiat del Círcol Maldà amb una petita festa. RIP.