Totes les parelles ho fan

Títol: Totes les parelles ho fan
Autor i director: Ivan Campillo
Intèrprets: Sílvia Forns, Ramon Godino, Laura Sancho, Raül Tortosa
Lloc: Teatre Gaudí Barcelona
Dates: del 21 d’agost al 29 de setembre

Ja és el tercer estiu que Ivan Campillo i la companyia Apunta Teatre ens ofereixen una comèdia fresca i divertida per fer més passador el desert teatral que és l’agost. És l’aperitiu ideal per fer boca de cara a la nova temporada. Si bé l’any passat va deixar el llistó molt alt amb Tu digues que l’estimes, enguany Ivan Campillo ha escrit una comèdia divertida, però no prou aguda ni amb un enginy esmolat com el que tenia aquella. Totes les parelles ho fan és una comedieta lleugera que no arriba a ser rodona per dos motius: l’argument és massa complicat i els personatges, massa estereotipats.

La clau d’una bona comèdia és un argument ben travat a base de malentesos. Així és com es genera la comicitat, que comença amb poca cosa i va in crescendo fins a l’esclat final. Totes les parelles ho fan té un argument massa enrevessat, farcit d’elements massa dispars, poc homogenis. D’aquesta manera, els ingredients de la història no acaben de quallar. A banda, els personatges responen massa a estereotips: la dona xerraire, la dona agressiva, l’home tranquil i l’home estressat. Potser si l’argument tingués més cohesió interna, no ens fixaríem tant en els personatges, perquè al capdavall, en una comèdia cal exagerar-ne els trets a manera de caricatura, però en aquest cas són massa caricaturescos. A més a més, els malentesos són massa forçats, massa evidents a vegades, i això resta comicitat a l’obra.

Dites les coses negatives, no podem obviar que Campillo és un autor de comèdies que considero que hauria de tenir més renom a casa nostra. Per entendre’ns, no té res a envejar a Jordi Galceran, per citar-ne un de famós. Malgrat que Totes les parelles ho fan no arribi al nivell d’altres obres seves, és una comèdia hilarant que es mereixeria ser representada en un espai més gran, més convencional, diguem-ne. Els actors de la companyia Apunta Teatre aporten un alt grau de comicitat cadascun en el seu paper, en els seus personatges estereotipats. Els contrastos entre uns i altres són molt grans. També és molt remarcable que en el petit espai del Teatre Gaudí Barcelona fan meravelles perquè l’espectador sempre estigui situat en l’espai on transcorre cada seqüència de l’obra. En aquell quadrat que és l’escenari és quelcom ben lloable.

Així doncs, per qui vulgui passar una bona estona, riure i deixar les cabòries de banda, li recomano de totes totes aquesta comedieta sense pretensions, perquè de teatre -i de literatura- d’aquesta mena també en necessitem.

Quant a Elsa Álvarez Forges

Barcelona, 1976. Sóc llicenciada en Història, en Filosofia i en Documentació, i graduada en Cant i en Arxivística. Arxivera a la Ciutat de la Justícia de Barcelona i l'Hospitalet i aprenent de novel·lista. Melòmana, teatròfila, lectora, serièfila i cinèfila (em penso que per aquest ordre).
Aquesta entrada ha esta publicada en Teatre. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.