La síndrome de Stendhal

Crònica cultural barcelonina i altres reflexions

Oceà

Títol: Oceà
Autor: Alessandro Baricco
Traducció i adaptació: Ivan Padilla
Intèrprets: Bàrbara Roig, Francesca Vadell, Lara Díez, Ramon Bonvehí, Dani Ledesma, Ivan Padilla, Cels Campos
Música: Cels Monotron Campos
Escenografia i il·luminació: Xesca Salvà
Lloc: Versus Teatre
Dates: del 8 d’agost al 29 de setembre 

Fa molts anys, al mig d’un oceà qualsevol, una fragata de la marina francesa va naufragar. 147 homes van intentar salvar-se pujant a un rai enorme i confiant-se a la mar. Un horror que va durar dies i dies. Anys després, un home va arribar a la riba d’un oceà qualsevol. L’havia dut fins allà la promesa d’una venjança. La fonda on va estar-se es deia Almayer. I amb ell, una pintora extravagant, una dona bellíssima, un professor de nom estrany i una noia que no es volia morir. Tots allà, suspesos sobre l’oceà. Fa molts anys, aquests destins van trobar el mar i en van quedar marcats. (Text del programa de mà)

Al mes d’agost són d’agrair les propostes teatrals que arriben a Barcelona, sempre amb comptagotes. Per fer-nos passar aquesta xafogor tan molesta, el Versus Teatre ens proposa l’adaptació teatral de l’obra Oceà, d’Alessandro Baricco, llibre que fa anys es va publicar a casa nostra, amb un gran èxit.

Una cosa que m’agrada moltíssim quan vaig al teatre és veure en escena actors que em resulten del tot desconeguts, i aquest va ser el cas d’Oceà. No coneixia cap dels sis actors, i em van sorprendre tots molt gratament. Un dels sis, Ivan Padilla, és qui signa la traducció i l’adaptació de l’obra original de Baricco, la qual cosa encara li atorga més mèrit. Avui dia la formació dels artistes ha de ser molt completa, i en alguns casos inclou que siguin també traductors. D’altres exemples ben reeixits són els de Cristina Genebat o Ivan Campillo.

Oceà és una obra híbrida i estranya que bascula entre el somni i la realitat, entre la poesia i la prosa. Fa més de deu anys que vaig llegir el llibre homònim, i em va deixar la sensació de cosa etèria. És la mateixa que m’ha deixat l’obra de teatre, que, fidel al llibre, es compon de les històries improbables d’uns nàufrags arribats a una terra ignota. Cada personatge té una circumstància, una vida per narrar i sobretot, un destí que persegueix però que no sap si assolirà.

En aquest muntatge, Ivan Padilla i la companyia Retret Teatre han aconseguit recrear l’atmosfera d’una illa de nàufrags en un escenari petit com el del Versus, amb només quatre andròmines com a escenografia i la presència del piano de Cels Campos, que ho embolcalla tot. En aquesta producció la música és essencial per transmetre el clima de lleugeresa que l’obra requereix. A banda, vaig quedar gratament sorpresa de la qualitat d’aquesta música, d’estil new age, i de la interpretació —magnífica— que en va fer Cels Campos, que se’l titlla de setè personatge a l’obra.

Els sis personatges es mouen en un ambient de lleugeresa, de tranquil·litat, com si volguessin ignorar el món del qual han vingut. Oceà és una bombolla d’aire fresc, on les presses i les obligacions han desaparegut i on només hi ha lloc per als somnis. Cada personatge en persegueix un. Les converses que mantenen ens fan avinents les seves històries estrambòtiques.

Baricco sap crear mons diferents del que veiem cada dia que ens conviden a l’evasió i al somni. En aquest cas, Bàrbara Roig, Francesca Vadell, Lara Díez, Ramon Bonvehí, Dani Ledesma i Ivan Padilla són els actors que ens ho expliciten. És una petita joia que ens ha caigut com aigua del cel en aquest mes d’agost de xafogor i sequera teatral.

Font: Diari Gran del Sobiranisme

Publicat dins de Teatre | Deixa un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.