Els Països Baixos (2)
//
//
Els Països Baixos m’han agradat molt per moltes coses. A les nostres latituds sovint es diu que ens agradaria ser l’Holanda del sud. Això només és possible en part. Els Països Baixos estan configurats per una sèrie de ciutats mitjanes, fetes a escala humana, de dimensions semblants, amb un volum d’activitat similar. Si la capital oficial és Amsterdam, la seu del parlament, del govern i de la monarquia és La Haia, i el port principal -i primer d’Europa-, Rotterdam. A Catalunya sembla que tot s’ha de concentrar a Barcelona, com una taca que ho esquitxa tot concèntricament.
Tot i que també cal dir que als Països Baixos no hi ha muntanyes, és una extensió plana des de la frontera amb Bèlgica i Alemanya fins al mar. Les ciutats són actives i tranquil·les alhora, s’hi pot passejar molt bé, el transport més estès és la bicicleta, que no incomoda ningú perquè té un carril propi al marge tant de la calçada com de la vorera. Tothom pedala, des de mares amb els nens en un cistell fins a executius encorbatats. D’altra banda, Amsterdam és una ciutat plena de tramvies, que en cap cas no destorben el trànsit. És clar, no hi ha la munió de cotxes que hi ha a Barcelona.
Són ciutats envoltades d’aigua pels quatre costats, amb canals a dojo. A Amsterdam, els tres més importants són el Herengracht, el Prinsengracht i el Keisergracht, que són el nucli de l’expansió de la ciutat al segle XVII. Com que literalment són països per sota del nivell del mar, el sòl és pantanós i per edificar-hi cal plantar-hi pilars perquè les construccions puguin assentar-se amb solidesa. En altres èpoques, com que els pilars eren de fusta, no es podien fer cases gaire altes. És per això que la fesomia d’Amsterdam és la que coneixem amb aquestes casetes baixes de maons, moltes de les quals estan tortes, perquè alguns pilars han cedit una mica. Per tal d’ampliar la ciutat cal deixar que l’aigua aflori, i això s’ha fet històricament canalitzant-la. Actualment, els canals donen a les ciutats neerlandeses un aspecte entranyable.
Als Països Baixos cada ciutat té personalitat pròpia: Rotterdam, que va ser devastada per la segona guerra mundial, avui sembla Manhattan amb els seus grans edificis de vidre. És una ciutat amb molta activitat econòmica, especialment al port, i el pont Erasme, construït el 1996, li dóna una fesomia molt característica. La Haia, la capital “política” del país, és allà on es fa realitat el vers de Foix amb el qual tant m’identifico: “càndid rampell: m’exalta el nou i m’enamora el vell!”. Al costat del complex del parlament, que és un conjunt medieval integrat per un pati de llambordes, un edifici central que sembla un castell de fades i tot d’edificis als costats, hi ha tot d’edificis alts i moderns. És la ciutat neerlandesa on he caminat millor, l’única on no hi ha pedrots impossibles. Utrecht i Maastricht tenen força semblança, són les típiques ciutats amb un aire medieval alemany, una mica a l’estil Aquisgrà -sobretot Maastricht. Els canals i la vegetació els confereixen un aire bucòlic. Maastricht, ciutat fronterera, és plena a vessar de botigues de luxe una al costat de l’altra. Sorprenent. Leiden és una ciutat petita plena d’encant, amb una universitat importantíssima i uns carrers tranquils i encisadors.
I què hem de dir d’Amsterdam, una capital feta a escala humana a tots nivells. Poca densitat de població, tramvies arreu, gent amable, bones llibreries, museus plens de curiositats… No és monumental com París ni preciosa com Florència, i aquest terme mitjà la fa ideal per viure-hi. Els Països Baixos, un país petit i avançat. Tot un model a imitar.