La síndrome de Stendhal

Crònica cultural barcelonina i altres reflexions

Soap the Show

Títol: Soap the Show
Directors: Markus Pabst, Maximilian Rambaek
Producció: Circle of Eleven
Lloc: Teatre Poliorama
Dates: del 2 al 26 de maig

És un espectacle totalment diferent de qualsevol dels que jo he vist mai. Com que la gimnàstica artística és un dels meus esports predilectes -la trobo estèticament bellíssima-, vaig pensar que Soap m’agradaria per les acrobàcies, i així fou. M’encisa i em sedueix d’allò més veure com els atletes/acròbates fan salts i piruetes fins a límits insospitats, amb una elasticitat corporal a prova de bomba.

Els acròbates, el malabarista, el trapezista, la soprano i la clown fan un equip molt potent que ofereix un espectacle magnífic, que fa que l’espectador quedi clavat a la butaca. A mi se’m van ficar del tot a la butxaca. L’aigua hi és més aviat en segon terme i no apareix fins ben entrada la funció. No és dansa ni circ ni gimnàstica, sinó una amalgama de tots tres, i veure els moviments gràcils i eteris d’aquells cossos és molt emocionant.

Personalment, no m’agrada el ballet clàssic, el trobo cursi i rígid, per això sóc del tot partidària de la dansa moderna, perquè en eliminar el tutú i les mitges blanques, se li confereix un aire molt més lliure, de manera que la dansa es pot donar la mà amb la gimnàstica. M’imagino que si a això hi sumem el circ, el resultat és el Cirque du Soleil, que mai no he tingut ocasió de veure, però Soap és un gran espectacle que irradia sensualitat, originalitat, comicitat i bellesa per tot arreu. Sortint del teatre, em vaig sentir reconfortada. No us ho perdeu per res del món!

Publicat dins de Teatre | Deixa un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.