Els jugadors

Títol: Els jugadors
Autor i director: Pau Miró
Repartiment: Jordi Bosch, Jordi Boixaderas, Boris Ruiz, Andreu Benito
Lloc: Teatre Lliure de Gràcia
Dates: del 19 d’abril al 20 de maig

És una obra que s’ha prorrogat ben merescudament (la podeu tornar a veure del 6 al 17 de juny al Lliure de Gràcia), ja que es tracta d’una tragicomèdia amb tant d’humor com de misèria. És la història de quatre fracassats que es fan costat mútuament amb un objectiu final tan còmic com desgavellat.

Jordi Boixaderas, Jordi Bosch, Boris Ruiz i Andreu Benito són uns intèrprets magnífics per als personatges sense nom: l’actor, l’enterramorts, el barber i el professor, cadascun amb les seves febleses, fílies i fòbies, que es dediquen a jugar partides de cartes en un pis vell i atrotinat. Com si fos un refugi per a trobades furtives, els quatre s’amaguen de la família (els qui en tenen) per no haver de passar la vergonya d’admetre públicament el seu fracàs. A part de fracassats, són uns mediocres que porten una vida completament grisa i sense al·licients.

El text de Pau Miró és molt atractiu, amb diàlegs hilarants que fan que l’espectador es rigui de les desgràcies dels quatre personatges, que no tenen res a perdre i que per això es posen a orquestrar un pla de pa sucat amb oli per resoldre les seves penúries. En aquesta obra no hi ha història, sinó que tota l’obra són els personatges, que queden a mig camí entre unes meres caricatures i les persones reals. Són com marionetes sense rumb mogudes per l’atzar.

La interpretació dels quatre actors és esplèndida, i més tenint en compte que és força més difícil fer creïbles personatges corrents, grisos i mediocres que no aquells que supuren emocions i sentiments per tot arreu. En resum, Pau Miró ha escrit i dirigit una tragicomèdia que reflecteix les misèries de quatre fracassats, que no deixen de ser les de qualsevol ésser humà.

Quant a Elsa Álvarez Forges

Barcelona, 1976. Sóc llicenciada en Història, en Filosofia i en Documentació, i graduada en Cant i en Arxivística. Arxivera a la Ciutat de la Justícia de Barcelona i l'Hospitalet i aprenent de novel·lista. Melòmana, teatròfila, lectora, serièfila i cinèfila (em penso que per aquest ordre).
Aquesta entrada ha esta publicada en Teatre. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*