Shakespeare a Barcelona III. Els dolents

Tercer i darrer lliurament sobre els shakespeares que es fan enguany a Barcelona, en aquest cas, a la Sala Muntaner. El títol, òbviament, no és del dramaturg anglès, sinó que respon a un compendi dels seus malvats presentat en forma de monòleg, escrit per Steven Berkoff, actor shakespearià. És una obra original i única, atès que per als qui desconeixem bona part d’aquest univers, ens serveix com a llibre de text per endinsar-nos en les bambalines dels personatges i les obres de Shakespeare. Aquesta és la impressió que em va fer a mi la funció.

Dirigida per Ramon Simó i protagonitzada per Manel Barceló, és una obra plena de contingut i de passió. Només un actor de cap a peus com Barceló podria aconseguir conjuminar raó i passió en una funció. El text tan aviat dóna dades que podríem llegir en un manual d’història del teatre, com il·lustra sobre les malvestats de qualsevol dels dolents shakespearians, el cim dels quals és Ricard III, que confesso que no he llegit ni he vist al teatre. Manel Barceló, tal com va dir en una entrevista, es posa momentàniament a la pell de prop de vuitanta personatges shakespearians, i aquest nombre passa inadvertit, perquè salta d’un dolent a un altre, hi retorna, hi fa tombs, i l’espectador sempre està situat. Tot plegat, magistral, el text i la interpretació; Berkoff i Barceló (i Simó).

Coriolà, Shylock, Ricard III, Macbeth, Hamlet i un llarg etcètera queden perfectament disseccionats i els en veiem les entranyes, la raó de les seves accions, que, malgrat que siguin abjectes, tenen una causa. Els dolents és una obra densa i esponjada alhora, com qui no vol la cosa, el text conté una condensació espectacular de contingut. La veritat és que m’hauria agradat tornar-la a veure, també per reveure el Barceló més electritzant en acció. Aquest actor de raça és un dels millors actius que tenim a casa nostra i espero poder-lo tornar a veure ben aviat als escenaris barcelonins.

Quant a Elsa Álvarez Forges

Barcelona, 1976. Sóc llicenciada en Història, en Filosofia i en Documentació, i graduada en Cant i en Arxivística. Arxivera a la Ciutat de la Justícia de Barcelona i l'Hospitalet i aprenent de novel·lista. Melòmana, teatròfila, lectora, serièfila i cinèfila (em penso que per aquest ordre).
Aquesta entrada ha esta publicada en Teatre. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*