Bagels i altres coses

Ara ja fa temps que vaig tornar del meu primer viatge a Nova York, però cap dia no he pogut deixar de pensar-hi per una cosa o per una altra, i també, per què no dir-ho, a causa del bombardeig massiu que rebem per part dels EUA en forma de pel·lícules, sèries de televisió -que personalment m’agraden molt-, entre moltes altres coses. Tot i que no em fixo mai gaire en els menjars dels llocs que visito, sí que hi ha dues coses de Nova York que em van cridar poderosament l’atenció: d’una banda, uns panets circulars anomenats bagels, i de l’altra, unes galetes rodones i planes recobertes -només per una banda- de xocolata blanca i negra.

Enguany estic fent una petita investigació sobre la paraula bagel, i això ahir em va dur fins a un forn petit i molt entranyable del barri de Gràcia de Barcelona anomenat Be my bagel, al carrer del Planeta núm. 37, en una cantonada de la Plaça del Sol. És un indret de Gràcia ben poc concorregut, on es respira la tranquil·litat i la lentitud d’un poble. El forn, petit, atès per una noia molt amable, ofereix poca cosa més que bagels. Espero que tingui clientela i segueixi endavant, perquè penso tornar-hi més vegades. En fan de tots tipus: de sèsam, de formatge, de ceba i alfàbrega, de tot (everything bagel), d’olives negres, i també en fan de dolços: de xocolata, d’ametlla i de muesli. Pels qui no n’hagueu tastat mai, és un tipus de pa fet amb farina de blat, amb la característica que la massa es bull abans de posar-la al forn, amb la qual cosa el panet té una textura densa i esponjosa. A mi m’encanten!

L’origen d’aquests panets és jueu i es remunta al s. XVII a l’Europa de l’Est, on s’oferien amb motiu d’un natalici, per desitjar bona fortuna a la mare i al nadó. A la dècada de 1880 els jueus que van emigrar als EUA, sobretot a Nova York, ho van exportar i avui dia sembla que és el plat nacional d’aquesta ciutat. Ignoro si a d’altres capitals dels EUA proliferen tant.

L’altra menja de què parlava al principi són unes galetes el nom de les quals -si és que en tenen- no vaig arribar a esbrinar i que tenen la característica visual de ser com unes fitxes del joc de dames: són rodones i planes, amb mitja superfície coberta de xocolata negra, i l’altra mitja de xocolata blanca. Tenen gust de sucre, s’assemblen a les pastes de te, sense arribar a ser tan exquisides, però aquest color distintiu i el fet de veure-les arreu a Nova York m’hi va fer fixar. A més a més, n’hi ha de diverses mides, més grosses i més petites. A la capsa diu que són fetes a Brooklyn. Algun dia podria fer un rastreig sobre l’origen d’aquestes galetes, encara que no siguin tan conegudes com els bagels.

Quant a Elsa Álvarez Forges

Barcelona, 1976. Sóc llicenciada en Història, en Filosofia i en Documentació, i graduada en Cant i en Arxivística. Arxivera a la Ciutat de la Justícia de Barcelona i l'Hospitalet i aprenent de novel·lista. Melòmana, teatròfila, lectora, serièfila i cinèfila (em penso que per aquest ordre).
Aquesta entrada ha esta publicada en Impressions de Nova York. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.