“Nine and a half weeks”

Encara que pugui semblar estrany, mai no havia vist aquesta pel·lícula, que malgrat que tothom digui que és fluixa, a mi em va deixar un regust de tristesa i d’amargor que encara duc dins meu. Kim Basinger i un Mickey Rourke pletòric i guapíssim (per cert, què se n’ha fet d’aquella bellesa?), dirigits per Adrian Lyne, protagonitzen una tòrrida història de passió duta a l’extrem que acaba destrossant la dona. No hi ha argument, tot es redueix a una successió d’escenes eròtiques i a una pujada creixent de la tensió entre els dos protagonistes.

Dit així podria semblar fred, però és una pel·lícula trista, que indaga en els sentiments de la protagonista, maltractada psicològicament pel seu amant, que arriba a estimar bojament, sabent, però, que és un amor insà. Ell, inquietant i enigmàtic des del principi fins al final, roman insensible al patiment d’ella, i tan aviat la humilia com la tracta com a una reina. Rere seu, la dona comença a perdre la lucidesa i entra en una espiral de deliri que l’aboca a la bogeria, fins que al final pren la decisió de deixar-lo.

No em sembla una pel·lícula tan dolenta, si anem més enllà del voltatge eròtic. Tots dos protagonistes treballen molt bé i recreen uns personatges ben creïbles: un home cínic i una dona indecisa i submisa. La introspecció en la psicologia de tots dos em sembla molt bona.

A nivell formal, és una pel·lícula un pèl estranya, perquè sembla totalment dels anys ’70 (és de 1986) i en canvi, la banda sonora és totalment dels ’80. D’altra banda, Kim Basinger s’assembla (i recorda) moltíssim a Mia Farrow, la dona eternament indecisa. La recomano a tothom. Amb una història molt simple -una galerista d’art sensible s’enamora d’un agent de borsa cínic i comencen una relació passional que la duu a l’abisme emocional- i una interpretació magnífica de Basinger i Rourke, Adrian Lyne aconsegueix transmetre a l’espectador les sensacions de la protagonista i fer-li respirar la tristesa en què es mou tota la història, perquè tan bon punt veiem aparèixer Mickey Rourke amb la seva mirada perduda, sabem que la cosa no acabarà bé.

Quant a Elsa Álvarez Forges

Barcelona, 1976. Sóc llicenciada en Història, en Filosofia i en Documentació, i graduada en Cant i en Arxivística. Arxivera a la Ciutat de la Justícia de Barcelona i l'Hospitalet i aprenent de novel·lista. Melòmana, teatròfila, lectora, serièfila i cinèfila (em penso que per aquest ordre).
Aquesta entrada ha esta publicada en Cinema. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*