La síndrome de Stendhal

Crònica cultural barcelonina i altres reflexions

La prostitució s’ha d’abolir o de regular?

Dilluns proppassat sentia la notícia que el conseller d’Interior vol eradicar la prostitució de les carreteres catalanes. Una tertuliana deia a Catalunya Ràdio que el que cal fer és legalitzar i regular aquest negoci, perquè és el que més diners mou, no només a Catalunya, sinó arreu del món, i, per tant, gravant-lo impositivament, s’aconseguirien molts diners per a les arques exhaustes de la Generalitat. No tinc cap dubte dels beneficis fiscals que suposaria regular el negoci de la prostitució a Catalunya, però en aquest apunt vull parlar del que suposa exercir-lo, tant per part de les dones com dels homes.

Sincerament, no tinc resposta per a aquesta pregunta. Molts cops m’ho he plantejat i he sentit arguments a favor d’una posició i de l’altra, i tots tenen pros i contres que no em fan decidir per cap de les dues. D’una banda, la situació actual, que és d’al·legalitat, propicia l’explotació de noies per part de màfies que les tenen ben collades. L’abolició encara ho accentuaria més, això. D’altra banda, la legalització i regulació atorgaria carta de naturalesa als instints més primaris dels homes (perquè sobretot són homes els qui fan ús de serveis sexuals retribuïts).

Fa anys vaig llegir un article de l’escriptor Luis Antonio de Villena en el qual argumentava que la prostitució no és un “ofici” més indigne que el de taxista, per exemple, que posats a parlar d’oficis manuals poc o gens agraïts, la prostitució només en seria un, entre d’altres. No puc estar-hi d’acord. Potser sent taxista ningú no se sent realitzat, però és una feina que no requereix la intimitat del treballador per dur-la a terme. Ras i curt, les prostitutes es guanyen les garrofes amb la seva intimitat. No és que sigui una “feina” avorrida o anodina, és que suposa la degradació d’una persona, a parer meu.

Ja sé que algú em podria dir que molta gent comercia amb la seva intimitat per guanyar diners, com ara els famosos que surten a les revistes del cor. Certament. Però aquest és un acte que es fa lliurement, sense coacció de ningú, em sembla. D’altra banda, analitzem els clients de la prostitució: és evident que, en principi, un home amb un atractiu mínim i amb autoestima, no necessita recórrer a aquests serveis, sinó que pot sortir a lligar i endur-se al llit, gratuïtament, totes les dones que se li posin bé. Les prostitutes, doncs, han de lliurar la seva intimitat a homes que no els vol cap altra dona. No crec que aquest panorama es pugui comparar amb el d’un taxista.

També vull fer menció d’un argument que he sentit força vegades: la prostitució evita moltes violacions; és, doncs, un ofici necessari. I aquí és on em pregunto: a quin punt l’apetit sexual d’un home deixa de ser saludable per esdevenir malaltís? Podem parlar de sadollar el desig sexual com qui sadolla la gana o la set, fent un mos o bevent un got d’aigua?

Per acabar, no sé si hi ha dones que escullen lliurement dedicar-se a això. Potser les prostitutes de luxe, les cortesanes d’abans, que es relacionaven amb clients benestants i que eren més que simples prostitutes, ho triaven com a modus vivendi, però em costa de creure que al s. XXI cap dona pugui triar viure d’això. Segurament el meu discurs sona massa idealista, perquè al capdavall, l’home real no és el de Rousseau (l’home és bo per naturalesa) sinó el de Hobbes (l’home és un llop per a l’home), però em costa d’empassar el fet de parlar de la prostitució com un negoci més.

Segueixo sense tenir clar si s’ha d’abolir o de regular. Potser en un món ideal s’hauria d’abolir però al nostre món, que és el de la llei del més fort, el que cal és regular-la per tal que pugui exercir-se en les millors condicions possibles.

Publicat dins de Filosofia | Deixa un comentari

  1. per l’artícle. Sóc de la opinió que cal abolir-la. Tal com va passar amb l’esclavitut. I que el proxenetisme legalment sia una activitat delictiva. A l’escriptor Villena li diria que, si tinguès una filla, trobaría normal i “correcte” que ella es prostituïs. Encara que, fa poc, una noia va dir que ella cada dia es prostituia perque venia la seva força de treball… a una oficina! De ben segur que aquesta noieta no coneixia cap prostituida, i el que han de malviure.

    Gràcies, altre cop. Atentament

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.