L’atzar i la necessitat
He triat aquest títol perquè el tema que vull tractar m’ha fet pensar en el llibre clàssic de Jacques Monod que es titula precisament així. Del que vull parlar és del significat que moltes persones miren de donar al número de loteria que han comprat, especialment el dia de la grossa de Nadal.
Tots hem sentit més d’una i més de dues persones que compren un número determinat de loteria perquè per a elles, les xifres que el componen tenen algun significat: el resultat d’un partit de futbol, una data assenyalada, etc. De què és símptoma això? En primer lloc, diria que és voler racionalitzar una cosa tan irracional com l’atzar. És a dir, és voler atorgar un sentit, una dimensió humana de comprensió a un fenomen que s’escapa de les mans humanes. Si no ho fes, no parlaríem d’atzar.
L’atzar és el fruit de la contingència, és a dir, és allò que es produeix de manera fortuïta, el contrari de la necessitat. Aquesta ha estat una dicotomia eterna en l’existència humana: l’home es mou per contingència o per necessitat, està determinat o és lliure? L’atzar és incertesa, manca de control sobre el món. Com que la incertesa ens angoixa, volem tenir-ho tot sota control i racionalitzar-ho per tal que adquireixi una dimensió copsable a la nostra ment. Necessitem atorgar una capa de significat a un joc d’atzar com és la loteria que ens faci pensar que hi ha una raó que ens ha fet optar per un número i no per un altre. Però això són il·lusions falses, perquè l’atzar no és racionalitzable.
Tenir un pressentiment és això i prou, i m’imagino que tothom n’és conscient. Si els pressentiments fossin visions, tothom qui en té seria futuròleg. El que em meravella no és això sinó el que he exposat abans: la necessitat de donar un significat a allò atzarós. Cosa que confirma la teoria que la incertesa, el desconeixement, allò inconegut ens fa por, basarda, necessitem conèixer-ho, desvetllar-ho, tenir-ho sota control.