La síndrome de Stendhal

Ahir el Parlament de Catalunya va votar prohibir les curses de toros al territori català per 68 vots a favor, 55 en contra i 9 abstencions. A hores d’ara no cal reiterar que el tema està polititzat fins a extrems insospitats, i, doncs, com que d’això no cal parlar-ne més, el que jo voldria és fer un petit aclariment filosòfic sobre els motius dels “animalistes”, paraula que poso entre cometes perquè no és normativa, al DIEC no hi és. Només hi consta ‘animalístic’, que defineix com a ‘relatiu o pertanyent als animals’.

L’home, a diferència de la resta d’animals, està conformat per dues dimensions: la natural i la cultural. La cultura és la marca d’identitat humana. La natura és allò que ens ve donat “de fàbrica”, i és bàsicament el cos. També són natura la resta d’animals, les plantes, els fenòmens atmosfèrics o les malalties. Emfasitzo aquest darrer concepte per fer notar als partidaris de la bondat de la naturalesa que no tot el que és natural és bo. Som nosaltres, els humans, els qui fem distincions morals entre bo i dolent. La moral és cultura, no natura, perquè és una construcció humana.

L’art, les màquines, els medicaments o la religió són constructes culturals, artificis que ha fabricat l’home, havent anat un pas més enllà de la natura. La cultura es fabrica per superar la natura, procés que es va encetar al neolític amb l’aparició de l’agricultura (= cultura de la terra). Hi ha constructes culturals més i menys elaborats, més pràctics i més teòrics. Una de les manifestacions culturals més elaborades és la religió. Encara recordo que un professor de filosofia una vegada va dir a la classe que la religió és l’únic element que distingeix les persones dels animals (i no era de dretes, per entendre’ns).

Doncs bé, els drets dels animals també són un constructe cultural derivat d’una moral determinada. És evident que els costums han variat moltíssim al llarg de la història i el que fa dos mil anys era tradició, avui dia és intolerable, indigne, com per exemple l’esclavitud o la lluita de gladiadors. Tanmateix, no deixa de ser un constructe cultural. Els drets dels animals, expressió que fa menys de cent anys hauria fet pixar de riure qualsevol, avui es conceben com un signe de civilització màxima. Però els animals no tenen drets; en tot cas, només tenen els que nosaltres, els humans, els vulguem atorgar. Per això parlar de drets dels animals em sembla una fal·làcia, perquè és una construcció humana (cultural) que pretenem natural.

Em sembla que el que abominen els qui volen prohibir les curses de toros no és tan el patiment animal com el fet de convertir-lo en un espectacle lucratiu. En aquest punt hi coincideixo plenament. Personalment, crec que als animals no se’ls ha de maltractar de manera sàdica perquè hom no en treu res, però sí que s’han de poder matar per menjar-se’ls, tal com ells fan al bosc o a la selva. Això és natura. Els humans, però, estem dotats de la facultat de la consciència, que ens permet ultrapassar la natura i convertir-nos en éssers culturals, cosa que ara manifestem amb la prohibició de les curses de toros.