L’islam i la dignitat de la dona

Fa setmanes que es parla a bastament de la prohibició del burca en el marc de la societat occidental, i més concretament, europea. A Catalunya hi ha diversos consistoris que han decidit legislar el tema i prohibir burca i niqab en espais públics, tret del carrer.

S’han vessat molts rius de tinta sobre el simbolisme d’aquestes peces de roba i sobre la llibertat dels individus. Personalment, cada vegada que veig una dona que duu el cap cobert amb un mocador, penso que si tingués una engruna de dignitat i d’autoestima, se’l llevaria ràpidament. Els partits d’esquerres fan una demagògia brutal adduint que les dones han de ser lliures per vestir com vulguin, però això és una fal·làcia. En primer lloc, no crec que les dones musulmanes siguin conscients que tenen la llibertat amputada per pares, marits o germans. Hi ha moltes maneres subtils de dissuadir una persona feble perquè actuï tal com vol el fort.

En segon lloc, la presència de l’islam a Catalunya és fruit de la immigració. Hauria de ser un principi acceptat arreu que allà on vas, has de fer com veus que fan els autòctons; en això rau la integració en un territori diferent del propi. El forà en cap cas no ha d’imposar la seva cultura a la del país on migra, per més que ho faci forçat per les circumstàncies, i no voluntàriament. Voler imposar la cultura pròpia en un altre territori és allò que se’n diu ‘colonització’. Si a sobre, els autòctons, per un multiculturalisme estúpid, ens deixem trepitjar el que és nostre, estem adobant el terreny per a la colonització.

I en tercer lloc, tal com va dir Jordi Barbeta fa temps, la cultura occidental és superior a l’islam perquè ha passat per la Il·lustració. Dit així, ras i curt, pot sonar tallant, però ho comparteixo del tot. Durant els ss. XVI i XVII a Europa va haver-hi guerres de religió molt cruentes, i al sud hi havia el Tribunal de la Inquisició, que condemnava a mort o a tortures infernals tots aquells que no combregaven amb el catolicisme i que gosaven fer-ho públic d’una manera o altra. Aquest obscurantisme irracional va quedar esborrat al s. XVIII amb la Il·lustració, que va proclamar que tot s’havia d’explicar mitjançant la raó, s’havia d’argumentar sobre bases racionals. Aquest és l’origen de la ciència moderna i va ser el principi que va permetre relegar la religió a un pla metafísic, a l’àmbit de la creença, però que en cap cas no pogués qüestionar els avenços científics.

El rostre cobert d’una dona no té altre significat que el de la submissió a l’home, encara que elles mateixes diguin que és un acte d’obediència a Déu. Dolors Bramon, especialista en cultura islàmica, va dir que l’Alcorà no diu enlloc que la dona s’hagi de cobrir completament el rostre. Però encara que ho digués, és un acte que atempta contra la llibertat i contra la dignitat de la dona perquè la condemna a la submissió. No entenc com els partits d’esquerres, dels quals el feminisme és un valor important, poden negar-se a prohibir el burca i el niqab adduint que les dones han de ser lliures de vestir com vulguin. Com es menja que una noia de setze anys pugui avortar sense consentiment dels pares i en canvi una dona immigrant hagi de viure sotmesa als capricis del marit?

Només una darrera apreciació: actualment som a l’any 1430 del calendari islàmic. A Europa, el 1430 era edat mitjana. Potser l’islam també ha de superar l’edat mitjana, la primera part de la moderna i arribar a una Il·lustració pròpia, per tal que puguin obrir els ulls a la llum i a la raó.

Quant a Elsa Álvarez Forges

Barcelona, 1976. Sóc llicenciada en Història, en Filosofia i en Documentació, i graduada en Cant i en Arxivística. Arxivera a la Ciutat de la Justícia de Barcelona i l'Hospitalet i aprenent de novel·lista. Melòmana, teatròfila, lectora, serièfila i cinèfila (em penso que per aquest ordre).
Aquesta entrada ha esta publicada en Filosofia. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a L’islam i la dignitat de la dona

  1. Jeroni Terr diu:

    Una exposició que compartei-ho. Tot i així, tinc una apreciació. Crec que  el vel Islàmic es una problema bàsicament d’incultura. L’any passat vaig estar a Istanbul, i es podía percebre que en aquesta capital, el tema del vel (qui en portaba) era purament testimonial. Un vel amb colors molt lluents que pretenien donar un toc de guarniment femení. A mida que ens endinsàvem en la part de l’Anatòlia (la part més rural) ja es veia d’un altre manera.

    Amés, tinc entès que el vel el va imposar Sant Pau de Tars, i l’Islam el va adaptar. Ah!, i a vegades, em fa recordar quant les nostres avies anàvem amb mantellina (al cap i a la fi es un vel) o quant a la Galícia rural les dones porten el mocador al cap.

    Salutacions

  2. Salva diu:

    M’agrada i molt aquest post, i no hi puc estar més d’acord: a priori és un equilibri complicat, ja que no es tracta de laminar la llibertat individual i per tant a priori tothom hauria d’anar vestit com vulgués, però el propi burka ja és una limitació a la llibertat individual

  3. Neus diu:

    “Personalment, cada vegada que veig una dona que duu el cap cobert amb
    un mocador, penso que si tingués una engruna de dignitat i
    d’autoestima, se’l llevaria ràpidament.”

    No en coneixes gaires, oi?

Els comentaris estan tancats.