La síndrome de Stendhal

A can PSC no es cansen de dir que són federalistes. Molt bé. Avui tinc intenció de fer una translació a l’Estat espanyol de la política lingüística d’un Estat federal de debò: Bèlgica.

A Espanya hi ha quatre llengües oficials: castellà, català, èuscar i gallec. Primer cal acotar els territoris on es parla cadascun. El castellà a Castella, Extremadura, Andalusia, Canàries, Aragó, Múrcia i el nord Atlàntic, llevat del País Basc, Navarra i Galícia. El català als Països Catalans. L’èuscar al País Basc i Navarra. El gallec, a Galícia. Les dimensions de cadascun d’aquests quatre territoris són desiguals, però no hi fa res. Totes quatre llengües han de ser oficials a tot l’Estat.

El govern central -federal- ha de tenir ministres castellanoparlants, catalanoparlants, euscoparlants i galaicoparlants, a parts iguals, i el primer ministre ha de parlar totes quatre llengües amb fluïdesa i correcció. Els membres de la monarquia també.

La justícia s’ha d’impartir a cada territori en la llengua que toqui: en català als PPCC, en èuscar a Euskalherria, en gallec a Galícia i en castellà a la resta de l’Estat. Si una persona acusada no coneix l’idioma del lloc on s’imparteix justícia, hi ha tres opcions: o s’hi conforma, o demana un traductor -pagat per l’Estat, o el jutge mira de traslladar el judici en un territori de parla que l’acusat pugui entendre. 

Els governs autonòmics han d’emetre totes les seves comunicacions únicament en la llengua del seu territori, i el govern central -federal- ha d’emetre tots els documents en les quatre llengües, així com totes les lleis han d’estar redactades en les quatre llengües per poder entrar en vigor.

La senyalització de carreteres s’ha de fer en l’idioma de cada territori, dins dels topònims traduïbles -podem traduir ‘Girona’ per ‘Gerona’, però no podem traduir ‘Sant Jaume d’Enveja’, per exemple.

L’etiquetatge dels productes es farà en la llengua de cada territori, o bé en les quatre llengües oficials de l’Estat. En aquest sentit, actualment els productes de les marques Eroski i Consum, ja són així, per tant, els hem de felicitar entusiàsticament. Els establiments comercials retolaran només en la llengua del territori on estiguin radicats. Així mateix, les comunicacions emeses per les empreses privades es faran també en la llengua del territori.

A més a més, hi haurà una Comissió permanent de control lingüístic, amb la missió d’observar l’aplicació de la legislació lingüística. Aquesta comissió només disposarà de competències consultives, però.

Aquest és el veritable federalisme lingüístic. Si els espanyols s’avinguessin a entendre-ho, jo també em declaro federalista. Però un poble amb mentalitat colonial no es pot tornar fedralista per art d’encantament. Aquest és un motiu més per adonar-nos que ens cal la independència, en aquest cas, perquè el català sobrevisqui i no estigui sotmès a vituperis constants.