La síndrome de Stendhal

Crònica cultural barcelonina i altres reflexions

La fille du régiment

L’última obra que he anat a veure al teatre, en realitat és una òpera. Concretament, la darrera que han fet al Liceu: “La fille du régiment”, de Gaetano Donizetti. Es tracta d’una òpera de la qual ha prevalgut la versió francesa per damunt la italiana, composta el 1840 i “desenterrada” (com “Lucrezia Borgia” i tantes d’altres) el 1966 per Joan Sutherland.

La producció escènica és histriònica, amb una protagonista que no para de bellugar-se esbojarradament. Patrizia Ciofi no és la millor soprano lleugera del món, té problemes a l’hora de projectar la veu, que li queda entelada, i fa l’efecte que es belluga tant per distreure el públic d’aquesta deficiència vocal. Per contra, Juan Diego Flórez et roba el cor des del primer moment. Amb una tècnica immaculada i una veu brillant i esplendorosa, interpreta un Tonio sensible i entendridor. En aquest vídeo el podem veure cantant l’ària més famosa de l’òpera, “À mes amis”.

Val a dir que la posada en escena porta l’argument de l’òpera en una altra guerra: la Primera Guerra Mundial, quan l’obra original se situava en el marc de les guerres napoleòniques. Malgrat això, no és una producció que faci mal als ulls, com la majoria a les quals ens té acostumats el Liceu. És correcta, discreta, i prou. I també és simpàtica, igualment com l’obra.
Una noieta que ha estat criada en un regiment francès s’enamora d’un noi tirolès, que pertany al bàndol contrari dels francesos. El noi s’enrola a l’exèrcit francès per poder-se atansar a la noia, quan se l’emporta la seva tia per tal d’educar-la en els bons costums, com una dama. Aleshores l’exèrcit en pes fa costat al noi i finalment acaben junts, gràcies a la concessió que fa la tia de deixar-la casar amb l’home que estima.
En definitiva, una òpera divertida, tot i que amb massa tros de text parlat, amb un repartiment bo i un tenor excel·lent que sobresurt per damunt dels altres. Del tot recomanable. Se t’encongeix el cor de sentir Flórez, amb una veu que irradia bellesa, perfecció i una línia de cant immaculada. 

Publicat dins de Teatre | Deixa un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.