Arxiu mensual: novembre de 2014

Arabella torna al Liceu

Ha arribat a final d’any, però per fi el Liceu s’ha dignat a posar el seu granet de sorra a l’any Strauss, en què se celebra el 150è aniversari del naixement del compositor alemany. Arabella, estrenada a Dresden el 1933, … Continua llegint

Publicat dins de Música | Deixa un comentari

El llarg dinar de Nadal

El llarg dinar de Nadal és, sens dubte, una de les millors propostes teatrals que ens ha fet mai el Círcol Maldà. Per a aquesta ocasió s’ha canviat la disposició de la sala i s’ha dividit l’espai entre escenari i … Continua llegint

Publicat dins de Teatre | Deixa un comentari

Natalie Dessay al Liceu

Natalie Dessay ho tenia tot per convertir-se en una soprano gairebé totterreny: va començar com a soprano lleugera i amb els anys va anar guanyant registre central i va començar a abordar papers de lírica. A parer meu, era l’única … Continua llegint

Publicat dins de Música | Deixa un comentari

Timó d’Atenes, un Shakespeare gens convencional

Sóc molt poc partidària de les actualitzacions dels clàssics. N’hi ha alguna que m’ha agradat, però ha d’estar molt ben feta, amb gust i elegància i sense fer violència al text original. Amb el Timó d’Atenes de David Selvas i … Continua llegint

Publicat dins de Teatre | Deixa un comentari

Arbres a la Beckett

Després d’Un mosquit petit, em feia molta il·lusió tornar a veure una obra de Marc Artigau. Aquella peça la vaig trobar molt original, enginyosa i molt ben construïda. Però Arbres m’ha decebut per les expectatives que en tenia. Es tracta … Continua llegint

Publicat dins de Teatre | Deixa un comentari

Querencia, una emulació de Medea?

M’encanta el teatre dins el teatre, és a dir, quan és alhora el continent i el contingut d’un text dramàtic. En el cas de Querencia, els dos protagonistes són una gran actriu i un crític frustrat que a més, són … Continua llegint

Publicat dins de Teatre | Deixa un comentari

Mitsuko Uchida obre la temporada d’Ibercàmera al Palau

És sorprenent constatar com la manera de tocar el piano de Mitsuko Uchida és el reflex fidel de la seva persona, una dona delicada, fràgil i molt prima. Abans d’aquest concert l’havia vist dues vegades, la darrera l’any passat a … Continua llegint

Publicat dins de Música | Deixa un comentari

El president, un Bernhard magnífic

Només recordava haver vist una obra de Thomas Bernhard, L’home del teatre, interpretada per Lluís Homar al Teatre Lliure ara fa nou anys. Em va entusiasmar, i això em predisposava molt bé de cara a El president. He de dir … Continua llegint

Publicat dins de Teatre | Deixa un comentari

Un trio d’asos per a Schumann

En música de cambra la suma de les parts no sempre dóna un resultat òptim, especialment quan són molt bones individualment. En el cas de Faust, Queyras i Melnikov, però, la suma de tres genis de la interpretació va produir … Continua llegint

Publicat dins de Música | Deixa un comentari

Dido & Aeneas a l’Auditori

El concert de Robert King d’ahir va suposar el tret de sortida de la temporada de música antiga a l’Auditori. Realment va ser una obertura de luxe, amb el King’s Consort interpretant dues grans obres de Purcell, una de les … Continua llegint

Publicat dins de Música | Deixa un comentari

L’última trobada

Vaig llegir L’última trobada fa tretze anys, quan a Catalunya es redescobria Sándor Márai precisament a través d’aquest llibre. Recordo que al principi em va costar entrar-hi, però el final era deliciós i crepuscular, amb un regust de fin de … Continua llegint

Publicat dins de Teatre | Deixa un comentari

Mahler des de la batuta

La música de Mahler és un abisme d’intensitat molt profunda. El documental de Frank Scheffer Conducting Mahler també és molt intens, i no tan sols per la música omnipresent i embolcalladora, sinó per la presència, en expressió i paraules, de … Continua llegint

Publicat dins de Música | Deixa un comentari