Arxiu mensual: juliol de 2014

Vells temps

Aquest és el segon Pinter que veig enguany al teatre i juntament amb Celebració, és el que més m’ha agradat de tots els que he vist. D’antuvi, cal dir que la Sala Beckett s’ha transformat de dalt a baix per … Continua llegint

Publicat dins de Teatre | Deixa un comentari

Estripar la terra

Aquesta és la segona obra de Josep Maria Miró que he vist en poques setmanes. A més a més, suposa el debut d’una nova companyia teatral jove, La Padrina, integrada per Arnau Puig (que formava part de Les Antonietes), Ricard … Continua llegint

Publicat dins de Teatre | Deixa un comentari

Cels

Cels és una de les obres que integren la tetralogia de Wajdi Mouawad de la qual a Barcelona hem pogut veure Incendis i Litoral. La que falta és Boscos, que previsiblement no arribarà als nostres teatres. Si bé Incendis és … Continua llegint

Publicat dins de Teatre | Deixa un comentari

Nerium Park

Sóc una entusiasta devota de Josep Maria Miró d’ençà d’El principi d’Arquimedes, que diria que és la seva primera obra, i la primera d’ell que vaig veure, a la Sala Beckett. Té una manera d’escriure teatre gens convencional, servint-se d’elements … Continua llegint

Publicat dins de Teatre | Deixa un comentari

New Order

En la segona visita que he fet a la sala Flyhard he anat a veure New Order, de Sergi Pompermayer, de qui fa uns mesos vaig veure Top model al Teatre del Raval. Val a dir que no tenen res … Continua llegint

Publicat dins de Teatre | Deixa un comentari

El zoo de vidre

El zoo de vidre és una tragèdia molt intensa, però latent. Protagonitzada per un gran personatge fort, dominant i possessiu, la mare abandonada pel marit, narra la història d’uns personatges quotidians que viuen un drama familiar d’una gran intensitat provocat … Continua llegint

Publicat dins de Teatre | Deixa un comentari

Els homes són de Mart i les dones de Venus

D’entrada, he de dir que no he llegit el llibre homònim d’aquesta adaptació teatral. Sempre he pensat que els llibres d’autoajuda són per a dos tipus de persones: aquelles que estan emocionalment devastades i aquelles que són mentalment febles, sense … Continua llegint

Publicat dins de Teatre | Deixa un comentari

Krum (El crosta)

Krum és una obra estranya, segurament simbòlica, però jo li vaig trobar un deix força marcat de surrealisme. No és que no s’entengui; en realitat, la trama és ben intel·ligible, però no sabem per què els personatges són tan enormement … Continua llegint

Publicat dins de Teatre | Deixa un comentari

El bon lladre

Les obres irlandeses que he vist —tot i que no en són gaires— tenen totes una cosa en comú: que mostren personatges ben normals que parlen de temes quotidians, trivials, dels problemes del dia a dia. Són peces de dimensions … Continua llegint

Publicat dins de Teatre | Deixa un comentari

Daniel Barenboim enlluerna el Palau

D’entrada he d’advertir que no sóc imparcial quan parlo de Daniel Barenboim, perquè el considero un músic immens, el millor pianista viu del món —amb el permís de Maurizio Pollini— i un gran director d’orquestra. Per això no em perdo … Continua llegint

Publicat dins de Música | Deixa un comentari

Stockmann

No tenia previst tornar a veure Stockmann, atès que ja l’havia vist l’any passat, però en haver-hi un canvi de repartiment a la part masculina, vaig voler veure els nous actors en escena. I més, tenint en compte que David … Continua llegint

Publicat dins de Teatre | Deixa un comentari