Arxiu mensual: maig de 2010

“Aurora boreal”, d’Aasa Larsson

Torno amb les novel·les policíaques escandinaves. Aquesta autora diuen que va tenir l’altre Larsson en vetlla. Es pot entendre. La força que dóna la tel·luricitat d’una congregació religiosa, barrejada amb diners, sexe i repressió, forma un còctel bastant explosiu. He … Continua llegint

Publicat dins de Llibres i literatura | Comentaris tancats a “Aurora boreal”, d’Aasa Larsson

Lobgesang (Cant de lloança)

Dilluns vaig anar a l’Auditori de Barcelona a sentir-hi un dels millors concerts que he escoltat mai. L’orquestra, la Staatskapelle de Weimar, dirigida per Leopold Hager, i l’Orfeón Donostiarra. El programa era espectacular: la simfonia núm. 1 de Schubert i … Continua llegint

Publicat dins de Música | Comentaris tancats a Lobgesang (Cant de lloança)

“Se sabrà tot”, de Xavier Bosch

És l’obra guanyadora del darrer premi Sant Jordi, com sap tothom. Tenia moltes ganes de llegir-la per dos motius: perquè sóc seguidora de la trajectòria periodística de Xavier Bosch, i perquè, havent llegit força novel·les policíaques estrangeres, em venia molt … Continua llegint

Publicat dins de Llibres i literatura | Comentaris tancats a “Se sabrà tot”, de Xavier Bosch

La música i el rellotge

Ahir vaig anar al Palau de la Música a sentir-hi l’orquestra barroca canadenca Tafelmusik, que va oferir un programa per regalar les orelles a qualsevol melòman: l’obertura d’Idomeneo i el concert núm. 20 KV 466 de Mozart, i la simfonia … Continua llegint

Publicat dins de Música | Comentaris tancats a La música i el rellotge

Els valors

Fa uns dies llegia un article arran de les retallades que vol fer Zapatero per tal de disminuir el dèficit. L’autor apuntava al copagament, no només en matèria de sanitat, sinó també d’ensenyament, en cas que les mesures proposades pel … Continua llegint

Publicat dins de Filosofia | 3 comentaris

Un déu salvatge

Es tracta d’una comèdia que es desenvolupa com una calúmnia. Això és una picada d’ullet a Rossini. M’explico. A l’òpera Il Barbiere di Siviglia, el personatge de Don Basilio, el mestre de música, canta una ària anomenada “La calunnia” en … Continua llegint

Publicat dins de Teatre | 1 comentari

Federalisme lingüístic (ben entès)

A can PSC no es cansen de dir que són federalistes. Molt bé. Avui tinc intenció de fer una translació a l’Estat espanyol de la política lingüística d’un Estat federal de debò: Bèlgica. A Espanya hi ha quatre llengües oficials: castellà, català, … Continua llegint

Publicat dins de Sociolingüística | 2 comentaris

El català de “Público”

Pocs dies abans de Sant Jordi vaig assabentar-me mitjançant anuncis als autobusos de Barcelona que el diari Público trauria cada dia un quadern sobre Catalunya i en català, tal com deia literalment l’anunci. D’antuvi, és una notícia de la qual … Continua llegint

Publicat dins de Sociolingüística | Comentaris tancats a El català de “Público”

Tenir-ho tot o la incertesa de viure

Dimecres el Barça va jugar una de les semifinals de la Champions. No sé si els experts predeien que havia de guanyar o de perdre, però vist que la temporada passada ho va guanyar tot, era factible pensar que aquest … Continua llegint

Publicat dins de Filosofia | Comentaris tancats a Tenir-ho tot o la incertesa de viure